EL POETA DELS HUMILS
Cap altre home a Catalunya ha aconseguit la popularitat d’En Guimerà, merescuda per les seves obres genials, però sempre a l’alcanç dels humils, i merescuda per la seva bondat i senzillesa.
Ara en els seus vuitanta anys, En Guimerà més que un home era un símbol. Simbolitzava l’esforç de la raça superant-se; simbolitzava l’excelsitud espiritual del poble català. Per això, en trobar-lo per les nostres vies, el saludàvem devotament com si fos la concreció exacta de ço que portem a dins, com si fos la senyera augusta rebregada de les lluites triomfals.
En Guimerà era el poeta dels humils. Les seves obres cabdals són d’una senzillesa heroica. En elles hi ha la dolor tosca dels pastors i de la gent humil del camp, plena d’unció virgiliana i les rústiques satisfaccions rurals. Els seus versos són gràcils i heroics com les veles dretes d’una nau i són remorosos i sonors amb la besllum de la tragèdia.
En Guimerà arribà de ple en el cor del poble, li clavà fondament la santa espina de l’emoció i el poble s’entendrí i entusiasmà amb ell i se l’havia fet seu, tan seu que, ell i el poble, eren una mateixa cosa.
En Guimerà és el poeta dels humils. No és mort, ni morirà mai; ni ell ni tot ço que significa.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 26 de juliol de 1924. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).