AVINGUDA DE L'AJUNTAMENT
Nom: Aquesta via urbana porta fins a la Casa de la Vila des dels carrers González Solesio i Diputació. Inicialment, el carrer era dedicat a Víctor van Styword, responsable de la mina de Súria en la seva primera etapa de funcionament.
Plànol d’ubicació: Enllaç
AVINGUDA DE LLUÍS COMPANYS
Nom: Lluís Companys i Jover (El Tarrós, 1882 – Barcelona, 1940) va ser President de la Generalitat entre els anys 1932 i 1940. Després de la guerra civil va ser afusellat pel franquisme.
Plànol d’ubicació: Enllaç
AVINGUDA DE SANTA BÀRBARA
Nom: Santa Bàrbara és la patrona de la mineria, activitat predominant i característica de la vila.
Plànol d’ubicació: Enllaç
AVINGUDA DEL CARDENER
Nom: El riu Cardener és un dels entorns naturals característics de Súria. El ramal esquerre de l’avinguda es coneix popularment com a pujada del Mirador perquè hi donava accés a un restaurant que portava aquest nom, avui desaparegut.
Plànol d’ubicació: Enllaç
AVINGUDA DELS PAÏSOS CATALANS
Nom: Els Països Catalans són els territoris en els quals la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d’unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, abasten la zona oriental de la península ibèrica, a més de la Catalunya Nord i de la ciutat de l’Alguer (illa de Sardenya, Itàlia).
Plànol d’ubicació: Enllaç
CAMÍ DEL FUTBOL
Nom: El nom d'aquest carrer prové del fet que era l'antic accés al Camp Municipal de Futbol de la Riera del Tordell.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CAMÍ DEL MOLÍ DE REGUANT
Nom: El Molí de Reguant era un molí de farina i oli que va funcionar a Súria des del segle XV.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CAMÍ MASIA TORDELL MASOVERIA
Nom: La masia Tordell data del segle XVII i marca el final del nucli urbà per aquest cantó. Està situada a la riba dreta de la riera del Tordell, que desemboca en el riu Cardener.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER D'ERNEST SOLVAY
Nom: El químic industrial belga Ernest Solvay (Rebecq-Rognon, 1838 – Ixeles, 1922) va fundar el grup empresarial Solvay, que va explotar la mina de Súria entre les dècades dels anys 1920 i dels anys 1980 a través de la seva empresa Minas de Potasa de Suria SA.
Equipaments ubicats: Casa de la Vila.
Serveis ubicats: desfibril·lador fixe a la façana de l'edifici de l'Escola Municipal de Formació d'Adults, al costat de la Casa de la Vila.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE BARCELONA
Nom: Barcelona és la capital de Catalunya, de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE DOMÈNEC QUINQUER
Nom: El metge Domènec Quinquer i Cortès (Súria, 1853 – Barcelona, 1938) va ser un personatge molt destacat de la vida surienca en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del segle XX. Durant l’epidèmia de còlera de 1885 va destacar per la seva incansable actuació com a metge. Amant del cant coral, va fundar l’Orfeó Surienc, avui desaparegut. L’any 1932 va ser proclamat fill predilecte de la vila.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE FRANCESC COLL
Nom: Francesc Coll i Guitart (Gombrèn, 1812 – Vic, 1875) va ser un sacerdot de l’orde dels Predicadors. Va fundar la Congregació de les Dominiques de l’Anunciata de la Beata Verge Maria. L’Església catòlica el va proclamar com a sant l’any 2009.
Equipaments ubicats: Escola Fedac.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE GIRONA
Nom: Girona és la capital del Gironès i de la província de Girona.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE GONZÁLEZ SOLESIO
Nom: Antonio González Solesio (Archidona, 1845 – Màlaga, 1895) va ser governador civil de Barcelona durant l’epidèmia de còlera que Súria va patir l’any 1885. Amb motiu d’aquella tragèdia, va visitar la vila i va donar suport al redreçament de Súria.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE L'ARENY
Nom: El nom d'aquesta via fa referència a les hortes que eren ubicades al carrer d'Ignasi Abadal, en una zona coneguda com l'Areny.
Plànol d'ubicació: Enllaç
CARRER DE LA BÒBILA
Nom: Una bòbila és un forn de fabricació de rajoles i teules. El nom del carrer fa referència a aquesta activitat, que antigament es desenvolupava a la zona.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE LLUÍS MILLET
Nom: Lluís Millet i Pagès (El Masnou, 1867 – Barcelona, 1941) va ser músic i cofundador de l’Orfeó Català, al qual va consagrar la seva vida. La seva obra musical més coneguda és El Cant de la Senyera, que va compondre a partir d’un poema de Joan Maragall.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE LA DIPUTACIÓ
Nom: És un reconeixement al paper destacat que la Diputació de Barcelona va tenir en el suport a la vila durant l’epidèmia de còlera de 1885. Durant la Segona República, el carrer va estar dedicat a Francesc Macià, President de la Generalitat. Al llarg del franquisme, el seu nom era ‘calle Mártires’.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE MAGÍ FÀBREGA
Nom: Magí Fàbrega i Cortés (Súria, 1855 – Barcelona, 1926) va ser advocat i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Nascut a Cal Fàbrega de Cererols, va esdevenir una personalitat rellevant en el món de la jurisprudència. Un dels seus alumnes més coneguts va ser l’escriptor Josep Maria de Sagarra, que parla de l’advocat surienc a les seves memòries.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE MONTSERRAT
Nom: El massís de Montserrat és un dels indrets emblemàtics de Catalunya com a espai religiós, natural, geològic, cultural, històric i àdhuc polític. La seva basílica acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya i coneguda popularment com la Moreneta. El monestir de Montserrat és una comunitat de monjos benedictins.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE PAU CASALS
Nom: Pau Casals i Delfilló (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) va ser un dels músics catalans més coneguts del segle XX. Compositor, director d’orquestra i destacat violoncel·lista, la seva interpretació d’El Cant dels Ocells va convertir aquesta cançó catalana en un himne universal. Va ser una persona molt compromesa amb Catalunya i amb els valors humanistes de la música, adoptant una postura pública de radical oposició al franquisme i a qualsevol forma d’opressió.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE PIUS MACIÀ
Nom: Pius Macià i Ribera (Súria, 1893 – 1936) va portar a terme nombroses iniciatives en els àmbits social, cultural, religiós i econòmic de la vila. L’any 1922 va ser un dels impulsors de la desapareguda Caixa d’Estalvis de Súria. Va morir assassinat en els primers dies de la guerra civil.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE PONENT
Nom: El nom d’aquesta via urbana prové del fer que és orientada cap a ponent.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE SALVADOR VANCELL
Nom: Salvador Vancell i Puigcercós (Sisquer, 1842 – Súria, 1896) va ser el mestre responsable de l’ensenyament a la vila durant trenta-dos anys. Va tenir un paper destacat en la lluita contra l’epidèmia de còlera de 1885. Un element patrimonial destacat del carrer Salvador Vancell és el monument a la Mineria, un reconeixement a totes les persones que al llarg del temps han treballat en aquest sector cabdal per a la vila.
Serveis ubicats: desfibril·lador fixe a l'alçada del pas de vianants de la plaça de Sant Joan.
Memòria històrica: en aquest carrer hi ha llambordes Stolpersteine en homenatge i record als següents suriencs deportats als camps d'extermini nazi: José Martínez Rodríguez (carrer de Salvador Vancell, 14), Rafael Fosch Pie (carrer Salvador Vancell, 21) i Francisco Ribas Pubill (cantonada del carrer Salvador Vancell amb el passatge de Martí Sanglas).
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE SANT ANTONI MARIA CLARET
Nom: Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, 1807 – abadia de Fontfreda, 1870) va ser un religiós català que va assolir un paper destacat en la societat espanyola del segle XIX com a confessor de la reina Isabel II. Va fundar la congregació religiosa dels Missioners Claretians. L’Església catòlica el va reconèixer com sant l’any 1950.
Equipaments ubicats: Església Parroquial de Sant Cristòfol, Teatre del Foment Cultural.
Memòria històrica: en aquest carrer hi ha una llamborda Stolpersteine en homenatge i record al surienc Manuel Fernández López (carrer de Sant Antoni Maria Claret, 6), que va ser deportat als camps d'extermini nazi.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE SANT JORDI
Nom: Sant Jordi és el patró de Catalunya.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE SANT LLUÍS
Nom: L’origen del nom d’aquesta via urbana és incert.
Memòria històrica: en aquest carrer hi ha una llamborda Stolpersteine en homenatge i record al surienc Manuel Canga Fernández (cantonada del carrer de Sant Lluís amb l'avinguda Santa Bàrbara), que va ser deportat als camps d'extermini nazi.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE TARRAGONA
Nom: Tarragona és la capital del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Equipaments ubicats: Jutjat de Pau i Registre Civil, Biblioteca Pública, Escola Municipal de Música, Ràdio Súria.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DE VILANOVA
Nom: L’origen del nom d’aquesta via urbana pot estar relacionat amb el fet que conduïa a la ‘vila nova’, l’eixample urbà que es va començar a construir durant el segle XIX i que avui forma part del centre urbà.
Memòria històrica: en aquest carrer hi ha una llamborda Stolpersteine en homenatge i record al surienc Germán Tudela García (carrer de Vilanova, 1), que va ser deportat als camps d'extermini nazi.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DEL CASINO
Nom: Aquesta via urbana porta al Parc Municipal Macary i Viader, que tradicionalment era conegut com el parc del Casino en referència a l’establiment recreatiu que antigament era d’ús exclusiu del personal directiu de la mina.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DEL REC
Nom: El nom d’aquesta via urbana fa referència a la xarxa de rec del Pla de les Hortes, que data del segle XVIII.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRER DEL RIERAL DEL TORDELL
Nom: El nom d’aquesta via urbana va referència a la riera del Tordell, que desemboca en el riu Cardener. El nom genèric ‘rieral’ s’utilitza molt en la documentació històrica de Súria.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRETERA DE BALSARENY
Nom: Balsareny és un municipi bagenc de l'eix del Llobregat, al qual s'hi accedeix des d'aquesta via urbana. Tradicionalment, la carretera entre Súria i Balsareny era coneguda popularment com la Carretera Nova, i més modernament, com a carretera de les Vilaredes.
Plànol d'ubicació: Enllaç
CARRETERA DE LA MINA
Nom: Aquesta via urbana porta a les instal·lacions principals de la mina de potassa de Súria. El jaciment va ser descobert l’any 1912.
Equipaments ubicats: Escola Francesc Macià.
Plànol d’ubicació: Enllaç
CARRETERA DE MANRESA
Nom: Manresa és la capital del Bages. La carretera que uneix Súria i Manresa va ser projectada i executada entre els anys 1845 i 1852.
Plànol d’ubicació: Enllaç
PASSATGE DE CALAF
Nom: El nom prové d’una casa anomenada Cal Calaf, que hi havia en aquesta zona.
Plànol d’ubicació: Enllaç
PASSATGE DE JERONI MARTORELL
Nom: Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 – 1951) va ser un destacat arquitecte de l’època noucentista. És l’autor del projecte de la Casa de la Vila.
Equipaments ubicats: Escola Bressol Municipal Petit Estel i Escola Municipal de Formació d’Adults.
Plànol d’ubicació: Enllaç
PASSATGE DE LLEVANT
Nom: El nom d’aquesta via urbana prové del fer que és orientada cap a llevant.
Plànol d’ubicació: Enllaç
PASSATGE DE MARTÍ SANGLAS
Nom: Martí Sanglas Alsina (Manlleu, 1875 – Barcelona, 1944) va ser rector de Súria entre els anys 1924-35. Va ser el principal impulsor de la construcció de l’actual Església Parroquial de Sant Cristòfol i de l’edifici parroquial que acull el Teatre del Foment Cultural i el Centre Sant Salvador.
Plànol d’ubicació: Enllaç
PASSEIG DEL RIU
Nom: El nom d’aquesta via prové del fet que està situada al llarg d’un tram del riu Cardener al seu pas pel nucli urbà.
Plànol d’ubicació: Enllaç
PLAÇA DE JOSEP ANSELM CLAVÉ
Nom: Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 1824 – 1874) va ser polític, compositor i escriptor, però es especialment recordat com a fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu orientat a les classes populars i a la recuperació de la cultura catalana. És el creador del moviment de cors de Clavé, que a Súria té presència des de finals del segle XIX amb la Societat Coral La Llanterna. La plaça està presidida per un monòlit amb un bust de Clavé, inaugurat l’any 1925.
Memòria històrica: en aquest carrer hi ha una llamborda Stolpersteine en homenatge i record al surienc Josep Masanell Torrebadella (plaça de Josep Anselm Clavé, 2), que va ser deportat als camps d'extermini nazi.
Plànol d’ubicació: Enllaç
PLAÇA DE LA SERRADORA
Nom: El nom d’aquest espai urbà fa referència a la serradora que hi va funcionar durant bona part del segle XX.
Equipaments ubicats: Centre d’Atenció Primària (CAP) Goretti Badia.
Plànol d’ubicació: Enllaç
PLAÇA DE SALVADOR PERARNAU
Nom: El poeta Salvador Perarnau i Canal (Súria, 1895 - 1971) ha estat l'escriptor més destacat de Súria. L’any 1965 va ser proclamat Mestre en Gai Saber. Tot i que és conegut com a poeta per a infants, el seu esperit inquiet el va portar a conrear altres gèneres i a promoure diferents iniciatives culturals a Súria i altres poblacions. Al bell mig de la plaça hi ha un monòlit amb un bust de Salvador Perarnau, obra de l'escultor Xavier Llobet, i que va ser inaugurat l'any 1995, coincidint amb el centenari del seu naixement. El mateix any va ser inaugurat un mosaic commemoratiu a l'entorn de la plaça, original de la ceramista Maria Julbe. El 23 d'abril de 2021, diada de Sant Jordi, va ser inaugurat un mural inspirat en els poemes dels llibres 'Cuques de llum' i 'El senyor Pèsol i altres plantes', dins dels actes commemoratius del 125è aniversari del naixement i del 50è aniversari de la mort de l'escriptor surienc. L'autor del mural va ser l’il·lustrador i dissenyador gràfic surienc Pau Juárez i León.
Més informació sobre Salvador Perarnau: www.suria.cat/salvadorperarnau
Plànol d’ubicació: Enllaç
PLAÇA DE SANT JOAN
Nom: El nom tradicional d’aquest espai urbà és Pla de la Font. Per les seves dimensions i la seva ubicació central en el teixit urbanístic de la vila, la plaça de Sant Joan és un dels escenaris principals dels actes de la Festa Major i altres celebracions locals. També acull la celebració del Mercat Setmanal. Al llarg de la seva història ha estat objecte d’importants remodelacions.
Plànol d’ubicació: Enllaç
Font: llibre ‘Súria al cor. La vida dels carrers’ de Montserrat Bacardit i Baraldés, publicat l’any 2016.