VICENÇ BOU
Té el cor ple de bondat i d’harmonia,
les seves notes fan un so d’estel
a trenc d’albada que anuncia el dia
i fa esclatar les flors de cara al cel.
Si la cardina salta d’alegria,
l’Angelina sospira d’un anhel
que emplena el cor de tanta melodia
i la Mare Cantora té un regust de cel.
És l’home bo i l’artista del poble,
viu per la dansa més bella i més noble
i cada dia porta un nou esclat
d’harmonies meloses i inspirades
i amb el cor fort don cara a les ventades
fent ressonar pel món la Continuïtat.
Poema publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 17 d’octubre de 1925. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).