TARDOR
Tarda autumnal, freda i tosca,
el sol és balb i espantat;
la terra sembla més fosca
i té un color humitejat.
Passa un núvol com una ala
o una vela que se’n va;
l’any vell va pujant l’escala
per morir al darrer replà.
Les orenetes daurades
d’un raig de sol vespertí
han passat avalotades
xisclejant per a fugir.
Joc d’esperances darreres,
espurneig d’un cor amant,
orenetes volanderes
com il·lusions que se’n van.
El ponent té una dolcesa
que fa ganes de plorar
i hom duu el cor com la mà estesa
fent adéu al que se’n va.
Se’ns en va la flor i la fruita
i els ocells i les cançons,
i la força de la lluita
i les clares il·lusions.
Se’ns en va l’última estreta
de l’amor que vam trobar
i balb com una oreneta
fins el cor i tot se’n va.
És brusca i freda la tarda,
color de cendra i de mort
i una mena de basarda
com una ombra ens entra al cor.
Passa un núvol com una ala
o una vela que se’n va...
L’any vell va pujant l’escala
per morir al darrer replà.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 7 de novembre de 1925. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).