TARDORAL
Autumne d’or! Meravella
de sagrada lassitud!
Ressò melangiós d’esquella
perduda en la quietud!
Immens repòs que germina
les sembrades terra endins;
els camps eixamplen la sina
peluda dels herbeis fins
i del blat que ja comença
trencar la crosta del camp.
Com tomba la pluja densa
de fulles sota el brancam!
Diries la mort que juga
amb les restes de l’estiu.
El sol fa una pampalluga
de ponent com un caliu.
En la calma vespertina
el món pren un to d’aram
i s’estén una boirina
sobre el gran repòs del camp.
El vi novell que xarbota
dintre els cellers, germinant,
farà rebentar la bota
del desig de fer-se sang.
Oh silenci viu que crees
les sembrades de demà!
Quina sembrada d’idees
que es preparen per brotar!
Que caiguin les fulles mortes!
Que se les emporti el vent!
Les branques seran més fortes
la primavera vinent.
Les pluges i les boirades
i les gelades d’hivern
faran créixer les sembrades
sota aquest repòs etern.
I la idea que germina
com germina la llavor,
serà encara més divina
del repòs de la tardor.
Publicat a la revista ‘El Poble Català’ (Tolosa de Llenguadoc) la segona quinzena de desembre de 1945. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).