CANT D’AMOR I D’ELOGI
Ets el meu somni i la meva imatge
i el meu jardí florit
i la llum i el color del meu paisatge
i l’estel lluminós dintre la nit.
Ets l’aire blau d’un bell matí de festa,
el plàcid ventijol
que s’escorre damunt de la congesta
i és tebió de sol.
Ets la palmera esvelta i vincladissa
bruna de sol de tarda d’orient
i la carena fina i fonedissa,
encesa del ponent.
Ets la llum que camina en la nit fosca,
perduda dins la vall
i aquella gota d’aigua que es fa tosca,
marcant el pols calmós del degotall.
Ets l’amor que belluga en tota cosa
i en el cor de l’hivern
esclata en una rosa
que no pot contenir el goig intern.
Ets la gota de rou que es torna perla
gelada al cap d’un bri
i el sol ixent que l’horitzó esberla
i com un llavi fa esclatar el matí.
Ets l’alba clara que la nit esquiva
i il·lumina els camins
i esclata a riure d’una joia viva
perquè duu el sol a dins.
Ets quietud del caure de la tarda
quan un hom fa camí a l’entrelluc
i una fontana trenca la basarda
i el camí és menys feixuc.
Ets la garba de blat rossa i madura
que el sol de juny comença a desgranar
i crema de fretura
d’ésser llesca de pa.
Ets rierol que corre entre la molsa
i salta juganer
i fa una cançó dolça
perquè l’amor li fa el cor cançoner.
Ets la cascada que s’esbulla i canta
i cau com cabellera de cristall
i canta i encanta
i omple del cant i de l’encant la vall.
Ets repòs solemnial de l’hora
que les ombres estenen, quietes, llurs vels
i el silenci del dia fonedís que plora
en degotalls d’estels.
Llum de delícies, somnis i deliris;
suavitat de nacre en rostre bell
i en tot el cos defalliment de lliris
en la nuditat fina de la pell.
Ets la Bellesa feta meravella;
ton cos de dona és tan i tan diví,
i ets als meus ulls tan bella
que només et sé dir:
Ets el meu somni i la meva imatge
i el meu jardí florit,
i la llum i el color del meu paisatge
i l’estel lluminós dintre la nit.
Publicat al llibre ‘Caps de brot’ (1966).