EL POBLE VELL AL LLARG DELS SEGLES
SEGLES X-XII: EL NAIXEMENT DE LA VILA
El segle X la frontera entre els sarraïns i els comtats catalans era al riu Cardener. El Bages era terra de frontera, que vivia sota l’amenaça de les incursions sarraïnes. És en aquesta època que s’implanta el feudalisme i s’organitza un sistema de defensa molt sofisticat, basat en un xarxa de castells i torres de guaita, comunicats visualment entre si, a partir dels quals es controla qualsevol punt del territori. En cas de perill, es transmetien senyals visuals o acústics d’un punt a l’altre i s’avisava la població perquè pogués fugir. Aquest sistema garantia que els pagesos salvessin la vida, però no les propietats, que quedaven exposades al pillatge dels enemics.
SEGLES XIII-XV: UN CASTELL PER VIURE-HI
El segle XIII el perill sarraí ja era molt lluny: més enllà de la ciutat de València. El sistema de defensa feudal deixa de tenir vigència i cada vegada més s’orienta a exercir la coerció del poble i l’hegemonia en les disputes entre senyors. El castell passa a ser lloc de residència des d’on s’administren les terres del seu domini. La societat s’ha fet més pròspera. Els castells es fan grans: ja no són simples torres des d’on uns militars rudes s’encarreguen de defensar el territori; sinó que incorporen algunes de les comoditats de la nova societat urbana que està naixent. El segle XIV el castell de Súria passa a ser domini del vescomtat de Cardona.
SEGLES XVI-XVIII: SÚRIA, VILA FORTIFICADA
A partir del segle XVI les tècniques de la guerra experimenten una important transformació; l’aparició de l’artilleria modifica el concepte de fortificació: el castell gòtic (meitat fortalesa, meitat residència) dóna pas a construccions més especialitzades, de caràcter estrictament militar, reforçades amb diferents línies de defensa i bateries on emplaçar els canons. Les viles i ciutats, per la seva part, reforcen les muralles, ja que l’acció dels bandolers i altres perills hi fan la vida insegura. La guerra és un fet habitual, i aleshores una vila ben fortificada esdevé una plaça forta d’interès militar.
SEGLES XIX-XX: EL POBLE MODERN
Al llarg de tot el segle XIX el riu Cardener, igual que el Llobregat, s’omple de fàbriques de riu i colònies industrials. El 1849 es construeix la carretera de Manresa a Cardona. El Poble Vell va quedant apartat del nou escenari: és un poblet tancat a dalt d’un turó, sense possibilitats d’expandir-se. Al pla, seguint la carretera com a eix, sorgeix un nou barri que s’acaba convertint en la Súria moderna.