6. LLUITES I ESPERANCES DELS MINERS
Al llarg del segle XX naixeria tot un nou món al voltant del complex miner, amb gent vinguda de molts llocs diferents d’arreu del món, especialment del sud-est d’Espanya. Aquesta barreja ha permès que el poble de Súria hagi forjat un caràcter i una idiosincràsia singulars.
ELS MINERS
L’ofici de miner és una de les feines més dures que hi ha, tant físicament com psicològicament. Les llargues jornades laborals sota terra, sense veure la llum natural i exposats a nombrosos perills, desgasten molt a qui treballa a l’interior de la mina. Alguns d’aquests perills poden ser les altes temperatures, la humitat constant de l’interior de la mina, l’emissió de gasos tòxics, els despreniments de blocs de pedra o els esfondraments de les estructures de la mina, i les inundacions dels pous i les galeries.
Per totes aquestes i altres raons, en diferents països i èpoques, els miners han buscat la protecció de santa Bàrbara, i en alguns llocs, com a Wieliczka (Polònia), la religió tenia un paper essencial en l’imaginari miner.
EL MOVIMENT OBRER
Tot i el control paternalista de la classe treballadora per part de l’empresa minera, amb l’augment de treballadors a les mines es van intensificar també les reivindicacions laborals. A partir dels anys vint i fins a la Guerra Civil espanyola, a Súria tindrà molta força el sindicat de la CNT, i les vagues a la mina seran habituals per demanar millores de les condicions laborals i de seguretat.
El gener de 1932 Súria va ser un dels centres principals de l’aixecament revolucionari de l’Alt Llobregat, en què es va proclamar el comunisme llibertari. Aquest alçament va ser fortament reprimit pel Govern de la República, que hi va enviar l’exèrcit.
Durant la Guerra Civil l’empresa va ser col·lectivitzada pels treballadors i l’explotació va esdevenir una mina autogestionada, però en acabar-se la guerra, la mina va tornar als seus antics propietaris.
El mes de maig de 1962, els miners de Súria es van declarar de nou en vaga per reclamar millores en les condicions laborals, conjuntament amb els miners de tot Espanya.
SANTA BÀRBARA
Arreu del món cristià, santa Bàrbara és la patrona dels túnels, dels miners, dels artillers i d’altres oficis que treballen amb explosius. També és venerada i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta. Més enllà de les creences religioses de cadascú, la devoció per santa Bàrbara entre els treballadors de la mina era una tradició, fins i tot entre els més ateus.
A Súria, com a la resta de poblacions mineres, cada 4 de desembre se celebra la festivitat en honor de santa Bàrbara, patrona dels miners. Tota la població participa en la celebració, i especialment els treballadors de la mina i els seus familiars.