1. LA MINERIA A SÚRIA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
Des dels seus orígens el poblament de Súria ha estat lligat a l'explotació dels recursos minerals del seu entorn.
Les terres del terme formen part de la conca de l’Ebre, una àrea geològica on es poden trobar diversos minerals utilitzats pels humans. El guix, des del segle X i la calç i la sal, des de finals del segle XII, seran els minerals principals que s’explotaran al voltant de Súria durant l’edat mitjana i moderna.
EL GUIX...
El guix és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O). A la natura el podem trobar en formacions geològiques terciàries i habitualment apareix amb impureses. Un cop s’ha extret del subsol, és necessari coure’l en forns per eliminar-ne l’aigua, i després cal esmicolar-ne els terrossos fins a convertir-los en pols. Els molins de la zona tenien moles dedicades al treball exclusiu d’aquest material.
Quan el guix adquireix la textura de pols, es pot utilitzar en la construcció només afegint-hi aigua. El morter de guix s’empra per revestir sostres i parets o per aixecar parets de pedra. Quan el morter per la humitat, el guix s’endureix i quedar fixat.
... LA CALÇ...
La calç, òxid de calci (CaO) o calç viva, és un compost químic que s’obté de la descomposició tèrmica de la pedra calcària. Tradicionalment, es posaven pedres calcàries amb alts continguts de carbonat de calci (CaCO3) dins d’un forn de calç i, quan aquest arribava a 825ºC durant 10 h, les pedres quedaven calcinades i es convertien en calç viva.
La calç té molts usos en la indústria química, però tradicionalment s’ha utilitzat en la construcció per fer el morter o l’argamassa de calç, que servia per lligar les pedres d’una paret. També s’emprava per emblanquinar les parets de les cases.
... I LA SAL
La sal és un mineral format per cristalls de clorur de sodi (NaCl) que a la natura es troba en estat mineral o bé dissolta en aigua. La sal mineral és al subsol i se n’extreu mitjançant mines que foraden la terra fins a arribar als estrats salins. La sal mineral s’extreu en terrossos que després cal esmicolar, i per això antigament s’utilitzaven els molins.
La sal és un producte de primera necessitat que es fa servir tant per al consum humà com per al consum animal. També s’utilitza en la indústria alimentària per a l’elaboració de conserves, ja que evita que els productes animals o vegetals es facin malbé. La indústria química també la fa servir com a matèria primera en diversos processos.
LES GUIXERES DEL SEGLE X
A la riera de Tordell, a l’est del terme de Súria, hi ha una concentració de tres jaciments arqueològics coetanis i molt propers entre ells, que són testimoni del poblament d’època carolíngia i alt medieval. La domus de Torre del Puig de Sant Pere i el despoblat i l’església de Sant Pere el Puig són dos jaciments d’hàbitat, mentre que el conjunt de les Guixeres és un antic nucli d’activitat minera a cel obert, testimoni de l’explotació preindustrial del guix.
En el conjunt de les Guixeres s’hi han conservat les estructures de cinc forns de guix, així com les restes d’algunes construccions i diverses pedreres. Algunes d’aquestes pedreres es van explotar fins ben entrat el segle XX.
LA MINA DE SAL DEL SEGLE XII
Des de l’any 1185 tenim constància de l’existència d’una mina de sal a Súria, segons consta en un document del rei Alfons I, on s’explica que ha estat recentment descoberta. En aquest document, el rei com a propietari de la mina, en cedeix la meitat al senyor de Súria, Ramon de Montcada, i al seu castlà, Ramon de Calders, perquè la posin en explotació. En aquest document també es posa sota protecció reial tots els que guardin o transportin la sal extreta de la mina.
Al segle XIII, un altre document conservat ens detalla que el molí de Reguant de Súria tenia una mola dedicada específicament a moldre sal. Els terrossos de sal que se n’extreien s’havien de modre per poder-los transformar en sal menuda per al seu consum.
EL MONOPOLI DE LA SAL DE CARDONA
Des de l’època medieval, l’explotació de sal a Súria estava eclipsada per l’envergadura i la potència de les mines de Cardona, que eren el punt principal d’extracció d’aquest mineral a l’interior de Catalunya. Gràcies al monopoli d’aquest producte, Cardona va esdevenir un centre amb molt poder polític i econòmic, i no es podia permetre tenir competència al costat de casa.
Entre els segles XIII i XIV sovintejaven els enfrontaments i les ràtzies fetes per homes dels senyors de Cardona a la vila de Súria. L’explotació de sal procedent de Súria es va fer de forma discontínua al llarg del temps, i sovint de manera furtiva i il·legal per part dels veïns.