3. LA DESCOBERTA DE LA POTASSA
La descoberta de la potassa a Súria a finals de 1912 va suposar tota una revolució. Es tractava del tercer lloc al món on es descobria aquest preuat mineral, després de Prússia i Alsàcia. També era el primer lloc fora d’Alemanya on es localitzava potassa mineral, i això permetia trencar el monopoli que fins aleshores existia.
LA TRANSFORMACIÓ DE SÚRIA
Aquesta troballa i la seva posterior explotació industrial transformarien de dalt a baix la vila de Súria i el seu entorn. Des d’aleshores, l’evolució humana, social, econòmica, paisatgística i urbanística de la zona anirà lligada indestriablement a la indústria minera de les sals potàssiques.
LA POTASSA MINERAL
La potassa mineral o les sals potàssiques són un compost químic format per clorur de potassi (KCl), que es pot trobar en algunes poques conques geològiques. Les sals potàssiques tenen un aspecte de sal, amb una estructura cristal·lina i una coloració que va del blanc al rosat.
A la natura, la potassa mineral no apareix de forma pura sinó que és present en diferents percentatges o lleis dins d’alguns minerals, com la carnalita, que conté clorur de potassa i clorur de magnesi, o la silvinita. Un cop extret el mineral del subsol, caldrà transformar-lo mitjançant un procés que permetrà destriar-ne les sals potàssiques que conté de la resta del mineral.
ELS USOS DE LA POTASSA
Arreu del món la potassa és un mineral molt apreciat, principalment en la producció de fertilitzants per a l’agricultura. Les sals potàssiques es caracteritzen perquè afavoreixen el creixement de les plantes de conreu, els proporciona resistència davant les plagues i en millora la qualitat dels fruits.
La potassa també s’utilitza en diversos processos de la indústria química i farmacèutica, i és un component necessari en la producció de pólvora. Encara avui, molts estats consideren aquest mineral com un producte estratègic.
LA SOCIETAT MACARY I VIADER
Pels volts de 1909 arribava a Súria René Macary Gay de la Florence, un jove provinent de la zona de Bordeus que buscava mines de sal per exportar aquest producte a Algèria. El 1911, Macary va registrar la mina Roumanie i va comprar una petita porció de terres a Maurici Balaguer per obrir-hi un pou. Aquest pou situat a l’indret del Salí, molt a prop de l’antiga mina de sal de Súria del segle XII, havia de permetre l’extracció de sal destinada a l’exportació.
Ben aviat Macary es va associar amb l’enginyer industrial Emili Viader i Solé, i van constituir la societat Macary i Viader el 1911. Viader era un barceloní que ocupava el càrrec de director de les mines de sal de Cardona. En l’acte de constitució de la nova societat, els dos socis van declarar que disposaven de la mina Roumanie, la Nueva Rumanía i la Saladita a Súria, així com la Nueva Cardona, que els mesos següents ampliarien amb l’adquisició de noves concessions mineres.
EL POU DEL SALÍ
El 1912, Macary i Viader, amb l’ajuda del contractista d’obres de Callús Francesc Triola, iniciaren l’explotació de la mina Roumanie. L’objectiu de l’obertura d’aquesta mina era la recerca de sal per exportar a Algèria, de manera que van obrir un pou de 68 metres de fondària. Aquest pou, situat molt a prop del riu Cardener, va quedar inundat temps després, i s’hauria d’abandonar.
A finals d’aquell mateix any, la societat formada per René Macary i Emili Viader no només buscava sal en aquest indret, sinó que també hi va trobar evidències de la presència de sals potàssiques. La notícia d’aquest descobriment es va escampar ràpidament i va generar una autèntica febre a la recerca de potassa a tota la conca de l’Ebre.