4. EL BOOM DE LA MINERIA AL SEGLE XX
La potassa i la seva posterior explotació industrial transformarien de dalt a baix la vila de Súria i el seu entorn.
Amb la constitució, l’any 1920, de Minas de Potasa de Suria (MPS) es va iniciar l’extracció, fabricació i distribució massiva de la potassa del Bages a tot el món.
Al mateix temps, Súria va experimentar la revolució mes important de la seva història.
LA BORDELAISE
Les analítiques per certificar que el mineral extret al Pou del Salí contenia sals potàssiques es van fer en laboratoris de Bordeus i Barcelona al mateix temps. Un cop certificada la presència de potassa a Súria, l’empresa Compagnie Bordelaise des Produits Chimiques es va apoderar ràpidament de les opcions de compra de les possessions mineres de Macary i Viader.
Però per explotar unes mines de potassa a escala industrial era necessari disposar d’un gran capital. Calia poder afrontar una gran inversió econòmica, per construir les infraestructures necessàries per a una mina d’aquest mineral.
Macary i Viader sabien que ells no tenien la capacitat per explotar les mines de potassa, però sí que les podrien vendre a una gran empresa a molt bon preu. La Bordelaise, però, tampoc no va resultar una societat amb prou capacitat financera per afrontar aquest repte, i al cap de poc es va associar amb l’empresa belga Solvay per fer possible l’explotació de les mines de potassa de Súria.
LA SOLVAY
L’empresa química Solvay, una de les més grans del sector a escala mundial, disposava de suficient capacitat per invertir en el projecte de Súria. Després de comprovar la qualitat i la quantitat del mineral, el 1914, van arribar a un acord amb la Bordelaise, que controlava les antigues concessions de Macary i Viader.
El 1918, sota la direcció de l’enginyer Louis Dupont, Solvay va iniciar la construcció de les infraestructures principals per posar en funcionament la mina de Súria. Es va obrir el pou I, es va construir el castellet, es van esplanar les terres per a la construcció de les instal·lacions industrials, es va començar la construcció d’una colònia per als treballadors i es va iniciar la construcció d’una línia de ferrocarril per transportar la potassa.
El seu successor en la direcció de la mina, Victor M. Van Styvoort, posaria en marxa el procés complet d’explotació, fabricació i comercialització del mineral.
MINAS DE POTASA DE SURIA S.A.
Mentre les instal·lacions principals del complex miner estaven en construcció, el 1920 es va constituir legalment la companyia Minas de Potasa de Suria S.A., que a partir d’aleshores seria l’empresa que explotaria en exclusiva els jaciments suriencs de potassa.
La nova societat va disposar d’un capital social de sis milions de pessetes, repartit en 12.000 accions. Solvay n’era l’accionista principal i en el moment de la constitució hi va aportar les infraestructures construïdes i en construcció.
La Compagnie Bordelaise des Produits Chimiques n’era l’accionista minoritària, amb 2.211 accions corresponents al valor de les concessions mineres aportades. Un any després de la seva constitució, Solvay adquiria la totalitat de les accions, i el 1922 ampliaria el capital social de l’empresa fina a un total de 60.000 accions, amb valor de trenta milions de pessetes.
LA RENDIBILITAT INDUSTRIAL
Els primers anys de vida de la nova empresa van ser difícils per a l’accionista principal, ja que la mina només generava despeses i la seva rendibilitat econòmica semblava que no arribaria mai. Fins al 1925 no es va començar a comercialitzar part de la producció. Havien fet falta 8 anys de treballs, amb grans inversions, perquè la mina comencés a produir potassa i a generar ingressos.
Durant molts anys les despeses que tenia l’empresa continuarien superant els ingressos que generava l’extracció i la comercialització de la potassa. Es calcula que fins a l’any 1946 el saldo d’explotació no va ser positiu i no es van començar a generar beneficis per als accionistes de la societat minera.