9. COM FUNCIONEN LES MINES
La mineria és el conjunt de tècniques que fan possible l’explotació dels minerals.
Segons el material que es vulgui extreure, i segons l’orografia del terreny, s’usen unes tècniques determinades. L’extracció del mineral es pot fer en superfície, en una mina a cel obert, o bé perforant el subsol en una mina subterrània.
LES CONCESSIONS MINERES
La propietat de la terra en superfície és privada, però tot el que hi ha a l’interior, siguin minerals o altres substàncies, pertanyen a l’Estat i aquest pot concedir-ne l’explotació a un tercer.
Per explotar legalment aquests minerals, cal disposar d’una concessió minera que atorga l’Estat a partir d’una petició d’explotació d’un mineral determinat i en una zona delimitada. Aquesta unitat d’explotació minera és el que anomenem mina, i a cadascuna li correspon una concessió administrativa.
Per obtenir la concessió, cal registrar el terreny al Servei de Mines de l’Estat, i després se n’ha de delimitar l’extensió sobre la superfície del terreny amb unes estaques. Com a darrer pas, cal pagar un cànon anual en funció de la superfície i del tipus de material que se n’extregui.
POUS, CASTELLETS, GALERIES I VAGONETES
Per excavar el pou d’una mina, abans cal construir un castellet, una estructura vertical que permet extreure la terra de la perforació. El castellet també servirà com a caixa per a l’ascensor, els funiculars de trabuc (skips), que permeten accedir i sortir de l’interior de la mina i també extreure el mineral a la superfície. Per seguretat, cada mina ha de tenir un mínim de dos pous, un d’entrada i sortida, i l’altre de ventilació.
Un cop el pou arribava a la profunditat desitjada, s’obrien les galeries horitzontals que perforaven el subsol a la recerca del mineral. Així que el mineral s’anava extraient, la galeria s’anava allargant i el punt d’extracció s’allunyava cada vegada més del pou de sortida. Per transportar el mineral per l’interior de la mina, es construïen unes vies amb vagonetes que permetien transportar el mineral al llarg de les galeries subterrànies.
EL TRANSPORT
Un cop extreta la potassa de la mina, calia transportar-la per poder-la distribuir i comercialitzar. Per això s’havien de crear unes infraestructures que permetessin el transport de la mercaderia a l’engròs, com el ferrocarril o el cable aeri. Amb la construcció de la línia de cable aeri es podia fer arribar la potassa extreta de les mines de Cardona fins a Súria, i amb el ferrocarril es podia fer la distribució de la potassa, tant de Cardona com de Súria, fora de la comarca.
Aquestes infraestructures van ser construïdes entre els anys 1918 i el 1930, i durant els anys que van estar en funcionament van esdevenir elements essencials per al funcionament de les mines de potassa. Amb el temps, aquests elements passarien també a formar part del paisatge i l’imaginari col·lectiu de la mineria al Bages.
EL FERROCARRIL
La construcció de la línia de ferrocarril que uneix Súria amb l’estació de Manresa-Alta, i amb la xarxa ferroviària existent, la va iniciar l’empresa Solvay el 1918. Quatre anys més tard, i amb la línia ja acabada, la infraestructura seria transferida a la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes SA a canvi d’accions i amb l’objectiu que el servei es posés en funcionament immediatament.
El tren de Súria era una línia d’ample de via mètrica, sense electrificar, i els primers anys no només donava el servei al transport de mercaderies, sinó que també oferia el servei de transport de passatgers. A més d’endur-se la potassa lluny de la mina, el ferrocarril també permetia fer arribar carbó i altres productes que es necessitaven per al bon funcionament de la mina.