5. LA VIDA AL VOLTANT DE LA MINA
El desenvolupament de la nova indústria minera de la potassa exigia molta mà d’obra, i això va provocar un creixement espectacular de la població de Súria. Persones d’arreu hi van arribar per treballar a la mina de potassa, i el nombre d’habitants de la vila es va dobla en poc més de deu anys.
DEMOGRAFIA I IMMIGRACIÓ
L’arribada de nombrosos treballadors amb les seves famílies a partir de 1918 va fer créixer ràpidament la demografia de la vila de Súria. Abans de la descoberta de les sals potàssiques, a Súria hi vivien poc més de 2.000 habitants. Amb la implantació de la nova indústria minera, la vila va doblar la població en poc més de deu anys, fins a superar els 4.000 habitants el 1930.
La població quedaria estabilitzada fins als anys cinquanta del segle XX. Aleshores, l’obertura del nou pou de les Cabanasses va generar una segona onada migratòria per treballar a la mina. El 1960, la població de Súria va arribar fins als 6.689 habitants, la majoria també provinents del sud-est d’Espanya.
EL CREIXEMENT URBÀ DE LA VILA
Les crescudes demogràfiques de Súria als anys vint i als anys cinquanta del segle passat van implicar també un creixement de la demanda d’habitatge en aquests períodes. El parc immobiliari surienc es va incrementar considerablement entre els anys 1910 i 1920, i la mateixa empresa minera es va fer càrrec de la construcció d’una colònia industrial per a l’ús exclusiu dels seus treballadors.
La segona onada d’immigració, a finals de 1950, va generar una nova crescuda de la demanda d’habitatges. La construcció del nou barri de Salipota, al nord-oest de la població i a l’altre costat del riu Cardener, intentaria solucionar aquesta manca d’habitatges. La nova urbanització amb blocs de pisos va ser promoguda per l’Administració pública a través de l’Obra Sindical del Hogar i es va obrir a tota la població, independentment de si treballaven o no a la mina.
LA COLÒNIA SANTA MARIA
El 1918 Solvay va iniciar la construcció de la Colònia Santa Maria per acollir els treballadors de l’empresa minera i les seves famílies. El conjunt residencial, dissenyat des de la seu central de l’empresa, a Brussel·les, es va aixecar en un turó separat uns quants metres de la població de Súria.
La trama urbana de la colònia es va articular a partir d’un carrer transversal, l’avinguda de Santa Bàrbara. A banda i banda d’aquesta s’hi obrien altres carrers amb diferents edificis arrenglerats.
Els habitatges de la colònia corresponien a tres tipologies constructives diferents segons a qui anaven destinats els habitatges. A la part alta del turó hi trobem blocs rectangulars amb dos pisos per planta, que estaven destinats a les famílies dels miners; una mica més avall del turó hi ha un conjunt de torres amb jardí, destinats als empleats de les oficines; i més avall encara, tocant al poble, hi ha dues torres més sumptuoses que anaven destinades al director i als enginyers de l’empresa minera.
DE LA COLÒNIA AL BARRI
El creixement urbanístic de Súria va anar engolint de mica en mica l’antiga Colònia Santa Maria dins de la seva trama urbana, fins que aquesta va esdevenir un barri més de la població. L’estatus de colònia industrial es mantindria formalment fins al 1982, quan l’empresa minera va vendre tots els immobles que tenia en propietat als antics treballadors que hi vivien.
Des que es van construir fins avui, els habitatges de la colònia sempre han estat habitats, i el conjunt arquitectònic ha mantingut la forma original sense patir modificacions significatives. En els moments de màxima congestió poblacional de la colònia, hi van arribar a viure més de 600 persones, totes membres de les famílies dels treballadors de la mina.