Menú
Súria va començar la celebració del Dia Mundial de la Poesia aquest dimecres 20 de març a la Biblioteca Pública amb la lectura d’un poema de Vicent Andrés Estellés en diferents llengües. El programa es perllongarà fins al proper 6 d’abril amb una passejada poètica (dimarts 2 d’abril), l’acció ‘Píndoles Poètiques’ (dijous 4 d’abril) i l’activitat ‘Versos entremaliats i altres jocs poètics’.
El poema de Vicent Andrés Estellés va ser llegir en català, castellà, àrab, anglès, esperanto, francès, romanès, alemany, gallec i portuguès. Posteriorment també van ser recitats altres poemes de Maria Mercè Marçal, Antonio Machado, Joan Salvat-Papasseit i Montserrat Abelló.
Aquesta nova edició del Dia Mundial de la Poesia vol remarcar de nou el valor d’aquest gènere com a expressió de realitats profundes i poderós factor d’apropament i comunicació intercultural. Segons la bibliotecària de Súria, Maria Àngels Alsina, la celebració permet viure «la cultura i la poesia en paraules majors».
La celebració del Dia Mundial de la Poesia a Catalunya és una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco. Enguany s’hi ha volgut fer un reconeixement al poeta Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), un dels autors més importants de la literatura valenciana de tots els temps, en motiu del centenari del seu naixement.
El programa del Dia Mundial de la Poesia a Súria és organitzat per la Biblioteca Pública, amb la col·laboració de l’Associació de Gent Gran, el Casal de la Dona i el suport de l’Ajuntament de Súria i la Diputació de Barcelona.
En el transcurs de l’acte central del Dia Mundial de la Poesia a Súria van ser recordats Antoni Peris i Brigitta Karten, col·laboradors d’aquesta celebració en anteriors edicions.
Enguany, el poema central del Dia Mundial de la Poesia a Catalunya és el següent:
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
