PRÒLEG AL LLIBRE ‘RITMES SENTIMENTALS’ (1925)
DUES PARAULES
Els mediterranis, què som sinó uns pobres sentimentals? Aquest cel blau que ens enlluerna, aquestes postes melangioses i àdhuc la passió folla del tramontanal són factors essencials del nostre sentimentalisme.
La Joia i la Dolor nostrades –amb tot i ésser sentiments universals- tenen un caire propi, mediterrani.
El nostre poble canta a la seva manera i l’Amor i la Dolor de les nostres cançons són inconfundibles amb les dels demès pobles.
RITMES SENTIMENTALS és un petit recull de cants apassionats, glops de sang del cor que m’han florit als llavis i els ofereixo així, en estrofes com flors.
No vull pas ésser immodest, dient-te, amic lector, les meravelles que enclouen. Sols et diré que tots ells són fets en un moment d’al·lucinació, en un estat espiritual inexplicable, en el qual la meva ànima era compenetrada amb la força creadora i amb el ritme vital que regeix totes les coses i jo era més jo que mai, i no era jo qui ho feia sinó el do del moment revelador d’ignotes meravelles.
Amb ells hi va el meu cor i la meva manera d’ésser.
Si et plau, obre el llibre, que és com si et digués: “Entra a casa meva”. No és cap casa senyorial, però hi trobaràs la taula parada amb el vi fort i el pa morenc; hi sentiràs gust del celler dels avis i de les espigues d’enguany; hi trobaràs la llar encesa, amb el fum de l’oblit, que va xemeneia amunt perquè no et molesti, amb les brases del present i les cendres del passat. Al costat, la llenya del futur per a noves flamarades.
L’AUTOR