PLUJA A MUNTANYA
Vinc de muntanya i porto la claror dels cims i la melangia de les boires que s’hi arrosseguen.
He vist mil paisatges diferents amb mil i un camins que s’hi perden. Duc esperit endins l’esbranzida dels penyals encimbellats, cimbrejants de misteri i de calma. Hi he sentit el silenci pregon, tan pregon, que t’eixorda.
I, a muntanya, hi ha plogut.
Voldria dir-vos el misteri de la pluja a muntanya.
La pluja a muntanya no és pas com la pluja a ciutat. A ciutat la pluja apar domesticada. Alguna vegada desborda i els carrers devenen torrentades. Però això és poc sovint. A muntanya la pluja salta salvatgement. És una enorme cabellera estesa, però una cabellera de serpents horribles que a cops de cua assoten els penyals. Es rebolca per les bagues de pins i cada pi esdevé una copa verda que vessa. És com una gran ploralla dels penyals altius. El llamp espetega follament per les cingleres i una fosquedat paorosa envaeix aquelles valls solitàries.
Jo he passat dessota els pins darrera de la pluja.
Uns rams de boira esquinçats voleiaven per l’horitzó com parracs d’una bandera violada en la lluita. Els pins eren grans degotalls. Feien un plor d’Anna-Maria, tot cabelleres fins als peus.
Després ha tornat a ploure. Han passat les nuvolades com vespes de la ira de Déu; han clavat el fibló per aquells cims feréstecs i els rius s’han embotit com braços inflats.
* * *
Un moment sublim: El moment de la posta entre boirades. El sol ponent era una immensa custòdia d’or sota el cortinatge dels núvols que li feien de tàlem. Ha aclucat l’ull immens i ha continuat la pluja.
Quan hom està arraulit sota els llençols pairals, la pluja sap una cançó manyaga. Les canals fan una rialla esberlada de perles i hom s’endormisca sota aquella non-non.
Les fangueres van creixent al defora, s’esllavissen els penyasegats i hom s’imagina el torrent que salta desbocat fent sacsejar la crinera roja.
A l’endemà la verdor és més neta. El paisatge és un immens vidre verd per on hi ha passat els draps humils de les nuvolades.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 17 de maig de 1929.