LA PROTECTORA DE L’ENSENYANÇA CATALANA
Sovint fem gosadia de la nostra catalanitat i molts no saben qui són perquè no s’han mirat mai despullats de l’egoisme. Estimem el dir-se catalanistes com una frivolitat decorativa. Són cridaners defensors de la nostra catalana terra i semblen enèrgics i tot, mentre no els costi cap sacrifici material. Si els demanen, però, una pesseta per la causa de la nostra nacionalitat, ja teniu esmorteït tot el seu enardiment.
I no cregueu pas que exageri gens ni mica la nota, no, encar no dic la quarta part de l’escarransiment que abunda. Fixeu-vos només en què a Manresa (per no immiscuir-nos en pobles que no coneixem) són molts els catalanistes, són gran majoria els que diuen que estimen de debò Catalunya; tindran diferents caires de política o politiqueria, però diuen que per sobre de tot són catalans, i canten ‘Els Segadors’ a la més petita ocasió com si això ja ho fos tot. Doncs a Manresa hi ha uns trenta-cinc socis de la Protectora de l’Ensenyança Catalana. Només uns trenta-cinc poden donar una pesseta mensual per l’obra més gran que es pot fer a Catalunya, que és educar i instruir els catalans catalanament, a l’ensems que fer-los conscients del qui som i del que hem sigut, del que ens han fet, del que fem i del que ens estan fent. Només uns trenta-cinc són desinteressats per a aconseguir lo que tants cents diuen que volen.
És vergonyós de debò el considerar que la Protectora de l’Ensenyança Catalana té més protectors a fora que no pas a Catalunya, i l’obra de la Protectora és la més veritable de catalanitat que pugueu imaginar-vos. Afavorint l’Ensenyança Catalana afavoriu el principi fonamental de la nostra nacionalitat; afavoriu el planter de bons catalans, féu que els fills de la terra nostra siguin homes de cor i seny, vencedors de l’adversitat, optimistes en el treball i inquiets en el triomf, a l’ensems que féu els verdaders catalanistes de demà. I heu de pensar que el dia que la majoria de catalans fossin conscients de l’obra magna de la Protectora i sapiguessin ajudar-la més desinteressadament del que fem, llavors no hauríem pas de demanar l’Autonomia, ni aquella gent ens diria separatistes amb tan poca raó com ara. El dia que tinguem l’Ensenyança nostra, ben francament catalana, tant serà que cridin com que no cridin, tant serà que risquin com que rasquin, que contra la voluntat de tot un poble conscient tan sols Déu pot posar-s’hi quan aquest poble no és com cal.
Cantareu ‘Els Segadors’ molts dels que us dieu catalanistes, però no amb la deguda consciència del que dieu en el cant.
No sentiu batre l’esperit ple d’un foc sagrat que ens emociona i ens compenetra amb aquella tirallonga heroica dels nostres avis que donaren la sang, santament entossudits en aquella lluita bàrbara; cantareu ‘Els Segadors’ només de formalisme, i això només val un grapat de vots, inconscients per aquest o per aquell altre, però res més. I si protegíssiu l’Ensenyança Catalana, tots els que us dieu catalanistes tan sols, tots els que prescindint de coloraines polítiques dieu que per sobre de tot sou catalans, veuríeu com els nostres fills tindrien més consciència del qui som els catalans i per tant ja hauríem assolit tot el que volem... Tot el que és ben nostre.
Manresa i juny 1920.
Publicat al diari ‘El Pla de Bages’ (Manresa) el 9 de juny de 1920.