JOCS FLORALS INFANTILS
MEMÒRIA LLEGIDA PEL SECRETARI DEL JURAT EN SALVADOR PERARNAU
Senyors:
Jo vos deman benvolença en el cor i blanca serenor de caritat en els ulls. Benvolença i caritat com jo he sentides per vosaltres, amics, infants, vosaltres homes petits de la gran Manresa, de tot Catalunya.
Quant cert és que en el treball ja hi ha la paga! Perquè qui me l’hauria feta sentir mai aquesta interna satisfacció que esclata en mon cor i brunz per mes venes i la sento florir per mes galtes com dues roses de rojor? Qui me l’hauria feta sentir mai aquesta dolça placidesa que tinc i he sentit treballant per a estimular a vosaltres, petits plançons de la nostra terra catalana?
Jo he sentit una gran joia de veure les vostres minúscules testes infantils un poc inquietades pel turment de la creació; i he sentit i sento encar més vivent la correntia de joia que us ha estremit els que heu tingut la sort d’ésser acaronats pel triomf.
Però enmig d’aquesta joia m’ha sobtat una recança de trascantó: He pensat en el pecat gran que podia ésser comès per algun inconscient. Són tan belles les composicions que han sigut premiades, que d’alguna d’elles he dubtat que fossin infantils. No he volgut creure-ho, però, car seria molt sensible que algun hom fet i dret volgués ésser infant com vosaltres, amiguets del cor.
Jo estic content de la vostra festa, i l’alegria que no em cap dintre la paraula m’escapa pels ulls i m’escapa pel gest.
Festa d’infants, festa de flors encar ponzells, festa d’esperances al lluny com fulgurança d’estels en la nit bruna.
Jo sóc enamorat de les ponzelles infantils, perquè són un misteri. Perquè no sabem quan esdevindreu esclatades a vida plena si sereu flors de joia que perdura o si sereu volanderes com la flor que s’esfulla amb el jorn que ha esclatat; perquè no sabem si sereu flors de triomf resplendents del nom de sempre-vives o si sereu roses de martiri que esclaten i es marceixen roges de sang!
No coneixem el vostre perfum, però avui ens n’haveu donat forta esperança!
Ja sé com els infants feu homenics de fang moltes vegades. Quina al·legoria de la Creació i quin símbol de la vida en els vostres homenics de fang!: Les vostres mans minúscules simbolitzen les mans del Destí; i segons el vostre caprici la traça de les vostres mans, l’homenic de fang surt més o menys perfecte. Malgrat com no teniu l’alenada omnipotent per a donar vida als vostres homenics de fang!
I us quedeu en la il·lusió creadora! Jo bé sé prou com sento vers vosaltres una il·lusió semblant. Avui el vostre esperit ha pres una nova facció d’home: Heu creat un homenic de fang i li heu donat vida amb la paraula creadora, amb aquesta paraula que us fa semi-déus.
Aquesta nostra festa és una mena d’alenada vivificant, és el vostre primer triomf. El que feu ara és una esperança prometedora del que fareu demà. Jo sento greu satisfacció i estic content del meu treball, que si no tingués altre valor sempre duria el de la bona voluntat i sóc sobradament pagat si un tan sols de vosaltres surt d’aquesta festa ple de vigor i coratgia per a lluitar infatigablement dintre les lletres catalanes; i sóc sobradament pagat de veure vora nostre la futura CATALUNYA forta i serena, qui avança plena de llum, rient i triomfant dintre la seva llibertat.
Manresa, 30-8-19.
Publicat al diari ‘El Pla de Bages’ (Manresa) el 3 de setembre de 1919.