ENTRE SÚRIA I CALLÚS
Tots els meus convilatans sabeu que jo he nascut entre Callús i Súria i alguns, sens dubte, recordareu que he anat a l’escola de primera ensenyança a Súria i a Callús. Tot el meu món d’infant el tinc partit entre l’un lloc i l’altre i, ara, de gran, quan penso i repasso els records de la meva infantesa, veig que de Callús a Súria hi batega tot el món sencer.
Una carretera i un riu uneix els dos pobles. Una carretera i un riu són dues canals de vida; són un nervi i una vena del cos; un nervi i una vena del món.
Els rius són braços que el mar estén cap a les muntanyes i els deixa la llarga carícia de la civilització. Tots els pobles interessants del món són recolzats vora les aigües.
Les carreteres són els lligams dels pobles. El Bé i el Mal hi aixequen polseguera i el tràfic de les indústries, el comerç, les ciències i les arts avancen món enllà.
Ara em plau de veure tot el món, totes les coses grans i petites del món i tots els caires de la vida humana entre Callús i Súria.
Hi tinc els meus jocs d’infant, aquella meravella que ens ensinistra pels jocs de la vida i ens comana astúcia per a bregar amb els homes.
De Callús a Súria hi ha muntanyes i barrancs, pujades i baixades com en la vida. Hi ha plans d’hortes, aquells quadrons tan ben solcats que tenen el bon gust de les coses ordenades. Hi ha les vinyes verdes picades del gris de les oliveres, el vi de la impetuositat i l’oli de la pau. Hi ha la font que canta vora el camí com l’esperança que ens anima en la ruta. Tots els meus cants i les meves inspiracions més grates tenen la rel entre Callús i Súria. Aquelles ‘Cuques de llum’ que, humils i tot, me les estimo tant, són viscudes i observades aquí. I, quan la vida m’ha plantejat algun enigma seriós, m’he reclòs en mi mateix i he repassat la meva infantesa i més de quatre voltes la llum i la solució me l’ha portada un record d’infant, a voltes la cosa més petita, car jo crec que no hi han coses petites perquè el tot és en tot.
I encara podria fer una infinitat més de comparances i d’explicacions del món sencer que es belluga entre Callús i Súria, les tempestes, les ventades, els boscos escabellats, les festes glaçades de Nadal, les candeles vermelles i blaves de la Candelera que ens parlaven del cel i de l’infern, les cavalcades del Carnestoltes i les galaiades de Pasqua. Tot això fa rodolar un món sencer dintre la meva ànima enternida. Però sobretot en guardo un record vivíssim que és com un símbol de la meva vida d’home de lletres. Recordo aquell ocell tan simpàtic que crec que en déiem una ‘xuta’ que del niu passà a casa i corria i volava per l’entorn. Aquell ocell d’una volada marxava i es parava damunt la creu de Reguant i quan veia algú de casa per l’hort, prenia volada i venia a posar-se-li a l’espatlla. Quantes i quantes vegades se m’hi havia parat!
Per això, vida enllà, arrossegant el meu món d’infant desenrotllat entre Callús i Súria, porto en l’esperit les ales d’aquell ocell i duc en mi un poc de creu i de volada.
Publicat a la revista ‘El Surienc’ (Súria) el 7 de febrer de 1931.