PRÒLEG DEFERENT
Si em preguntàveu, amic lector, per què el meu nom obre aquest llibre de sonets de l’amic Pere Elies i Busqueta, una de les raons principals fóra: “perquè els he vistos néixer” i en alguns d’ells, he fet de “sage femme”, per dir-ho així, si és que s’hi esqueia, la qual cosa, cal remarcar de més a més que ens facilitava, sovint, unes estones de tertúlia amical i interessant tant pel comentari inspirat en el tema dels versos com pel que feia al poliment retòric.
Pere Elies és un esperit inquiet que sent de bo de bo bategar per les venes, la saba racial. Professor de català, ha ensenyat i ensenya a dotzenes dels nostres joves les sàvies qualitats del nostre idioma i, ensems acompanya les lliçons de bells exemples literaris tot fent conèixer als joves estudiants de català, les monjoies de les nostres lletres. I –és clar!-, no podia ésser altrament: Pere Elies és poeta. No és possible endinsar-se en les dolceses dels nostres poetes per a fer-les conèixer, sense sortir-se’n amb la mel als llavis.
Avui, Pere Elies ens dóna aquesta mel. La mel de les abelles, però, mai no és tan pura que no porti una mica de mac: la goteta del dolor.
Pere Elies ha passat els seus neguits amorosos amb el seu primer enllaç del qual va tenir una filla. Ell ens canta la vida de la filla, pas a pas, fins al matrimoni, i ens diu en aquest Enfilall de sonets el seu cant íntim ple de consells paternals i d’amor patri, i de més a més, hi intercala una mena de glosses ciutadanes i socials contemporànies, tot ben lligat com un bell llaç.
Llegiu-lo, aquest Enfilall. Hi trobareu les dolceses d’una llar catalana, com tantes altres, dites per un pare d’una manera fàcil; no amb imatges llampants, però tampoc apagades, sinó d’uns colorits i d’unes llums internes, retallant la idea amb justesa.
Pere Elies ens dóna tot el seu bagatge espiritual en aquest Enfilall de sonets que ens ofereix amb veritable unció i amb la veu encara tremolosa i, a moments, insegura davant el miracle de convertir el nostre pa de cada dia en pa espiritual.
El cant de Pere Elies no és un cant trepidant, no és el vent que sondrolla i esbulla l’alzinar. És una mica de sol i una mica d’ombra per un camí planer i humil, però...
de tant en tant un home treu guspira
i el pensament d’aquest poema guspireja sovint, i sap que...
vivim febrosos per les lluites certes,
i com si cerqués l’arma per a la lluita noble i ardida...
hom veu a cada estrella un fi coltell,
i Pere Elies va desgranant el món infantil i juvenil de la seva filla i va fent aquest Enfilall de sonets, fi i delicat, tot recollint aquesta bresca de mel que jo obro als vostres ulls, amic lector, i que ell ofereix amorosament a la filla dient-li que l’ha collida...
pel camp obert del teu cervell d’infant.
Pere Elies i Busqueta és molt jove encara (a mig aire de la vida) i amb aquesta obra, ens dóna un enfilall de prometences.
SALVADOR PERARNAU I CANAL
Mestre en Gai Saber
1895-1971
Barcelona, agost del 1961
Pròleg al llibre ‘Enfilall de sonets’ de Pere Elies i Busqueta, publicat l’any 1988 per Rafael Dalmau Editor (Barcelona). Llibre del fons bibliogràfic de la Biblioteca de Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Pere Elies i Busqueta (Terrassa, 1909 – Barcelona, 2002) va ser poeta, narrador i professor de català. Una de les seves obres va ser el diccionari català-castellà ‘Canigó’, molt popular durant les dècades de 1970 i 1980.