PROSES EPIGRAMÀTIQUES
DE LES CARAMELLES
No us parlarem de Dijous Sant ni de les demés tristeses d’aquesta setmana, ni tan sols de les moltes mantellines que hem vist pels carrers. Ja som a Pasqua i ens plau llançar un crit de goig, de resurrecció interna. Una cançó al vent, sigui com sigui, que dugui tota la joia d’un triomf primaveral. Aquestes són les nostres caramelles.
CANTS EN LA NIT
Aquesta nit tot l’aire és ressonant de cançons florides. A cada finestra hi ha un amor i una rialla que s’escapa. Passa el jovent cantant i tota la nit és una sola cançó. Les notes se’n pugen espai amunt i brilla davant dels ulls un escampall d’esteles. És la nit plena de cants.
ALEGRIA DE PASQUA
Quina cara de Pasqua que fan totes les coses! Les donzelles del braç de llurs galans, quina cara de Pasqua! La Pasqua ho ha envaït tot. Sembla que s’ha parat una mica de cançó damunt de tota cosa; sembla que el goig del florir s’ha fet llum tremoladissa que surt del cor i esclata als llavis en un somrís corprenedor. És l’alegria de la Pasqua. És la resurrecció del món cantant la joventut eterna que ha vençut l’hivern.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 10 d’abril de 1925. Font: revista 'El Salí' (Súria).