PROSES EPIGRAMÀTIQUES
DE LA NIT
Oh, nit meditabunda que aplegues tots els perfums de la terra que t’envolten! Aquesta diversitat d’olors et deu fer una suau picoreta al nas, car ja fa estona que esternudes estels.
I restes quieta, callada i pensativa. Segurament ja t’empesques la manera d’encendre les coloraines del jorn.
DEL MATÍ
Fill d’una dama tan negra i tan quieta, que tot ho atordeix i adorm, com és que tu siguis tan baladrer, tan bell i tan ros?
DE LA PLUJA
Anaves satisfeta cel amunt dins els núvols que galopen sobre el vent. Però, és clar, els núvols, de tant córrer, es cansen. Quina suor més gran! Tot el cos els regala!
DE LA LLUNA
Un poc sí que t’hi assembles a una rosa magna oberta en la immensitat dels cels. I t’hi fa assemblar més la brunzidera d’aeroplans com papallons que et volten. Fas cara d’enfadada, potser de tant renyar el gos que et lladra vora el paller. A voltes rius com una lirona; segurament et burles de les pretensions d’una cuca de llum que a la vorera del camí es creu que la prendran per un petit estel.
DEL MÓN
Ets una gran bola que et pinten a les mans del Jesuset. Jugant –perquè Jesús jugava amb boles d’aquestes- es veu que et perdé. No sap on ets i ja no se’n cuida. Per això tothom fa el que vol i mana qui mana. Quant més pensem en tu, quant més en parlem, més va creixent la bola.
Publicat a la revista 'L'Esquella de la Torratxa' (Barcelona) l'11 d'abril de 1924