CARTA OBERTA PUBLICADA AL SETMANARI ‘SURIA’
Senyor Director del Setmanari ‘SURIA’.
Molt distingit Senyor:
Suplico la inserció d’aquestes ratlles en el Setmanari de la vostra digna direcció. Gràcies!
A la meva estimada vila de Súria:
Des de la idea llançada per aquest Setmanari i recollida per la digníssima Societat Coral ‘La Llanterna’, he seguit amb el natural interès la gestació de l’homenatge que Súria projecta dedicar-me en motiu d’haver obtingut el títol de ‘Mestre en Gai Saber’, homenatge que -naturalment- accepto molt content i agraït.
Jo no sóc vanitós -això mai!- però no sóc humil ni orgullós.
El gran Maragall, en el seu ‘Elogi de la Poesia’, diu: “El poeta és l’home més innocent i més savi de la terra”... i si ‘Mestre en Gai Saber’ vol dir Mestre en Poesia -Mestre en Innocència i en Sabiduria- teniu raó i motiu d’homenatjar-me i jo tinc el deure d’acceptar i de restar humilitat davant d’aquest títol de tanta grandesa.
Però, tinc un altre motiu, una altra raó per acceptar el vostre homenatge i crec que aquest altre motiu és el millor: Em plaurà molt de prestar-me a ésser un exemple per a la meva vila.
Si mai algun fill de Súria endevina que porta en la seva ànima aquell ‘germen sagrat’ necessari per a triomfar en Art o en Ciència o en qualsevulla altra activitat humana, podrà prendre exemple d’aquest ‘Mestre en Gai Saber’ que no va néixer en la vida fàcil sinó en la pastada amb el llevat del Dolor. El Dolor és el gran Mestre de la vida. S’aprèn més en un any de patir que en deu anys d’Universitat, quan se sap patir amb dignitat i honradesa.
Jo voldria que el meu homenatge servís per això: Per esperonar els joves a l’estudi, a l’especialització, a distingir-se, a no conformar-se a ésser del pilot (El pilot, passa el carro de les escombreries i se l’emporta).
En aquest sentit, podeu disposar de mi en la seguretat que jo us agrairé, amb tota l’ànima, tot el que feu per homenatjar-me.
Voldria que els meus braços fossin prou llargs per estrènyer tots els suriencs dintre la meva abraçada.
Sempre vostre,
Salvador Perarnau
Barcelona, 1er de Març de 1966
Publicat al setmanari ‘Suria’ (18 de març de 1966).