PROSES EPIGRAMÀTIQUES
CANT DE GRILL
Avui he sentit un grill a ciutat. No sé quina estranya mania hi ha en voler engabiar aquestes humils bestioles geòrgiques. El grill té un cant frissat com un bes de sol sobre una espiga; però el cant de grill, a ciutat, té el pic tremoladís de les frisances ciutadanes. El grill, al camp, compta els estels. A ciutat compta les gotes de melangia profunda que fan esgaripar l’esperit.
LA PAPALLONA
És una il·lusió que vola enlluernant, la papallona. És el símbol d’una hora dolça que deixa en el cor la polsina daurada de les ales. En la frescor serena del matí, quina feina que té la papallona! Va seguint de flor en flor, com una carícia volandera.
Quan l’esperança fa eixamplar les ales del cor, el cor deu tenir ales de papallona!
ORENETES
En la melangiosa serenitat del ponent hi ha una munió xiscladissa d’orenetes com volves de sol picades de porpra i or.
Els volts de les catedrals són plens de la xiscladissa volandera, com si totes les oracions del jorn s’apleguessin per a pujar amunt a l’hora divina de la posta.
EL RATPENAT
Amant de la fosca, com els esperits mesquins, voltes per dins la nit com una idea malèfica dins la closca d’un criminal.
De tant rodar per la foscor dus, com un vel de dol, un pellanc de nit a cada ala.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 14 d’agost de 1924.