ALS OBRERS CATALANS
Aprofitant l’avinentesa de celebrar-se aquesta setmana l’assemblea general de la C.N.T. de Catalunya, proposada pels sindicats dissidents i contraris de la nefasta actuació de la F.A.I. volem fer unes quantes consideracions als obrers catalans, que creiem necessàries i atinades.
L’obrer català, com l’obrer de tot arreu, ha sofert tots els enganys, les vexacions i els atropells de la nostra burgesia que pateix una gasiveria ridícula que tot temps ha intentat justificar aquella avara paupertat dels catalans que ja fa segles el Dant ens tirava a la cara. I l’obrer català, lluitant obertament contra aquesta gasiveria ha patit la doble explotació del patró i dels aprofitats constituïts en dirigents de masses que els ha portat a lluites estèrils sense solta ni volta, moltes vegades, i sense altre profit que el de llur egoisme personal.
Els que més s’han distingit en l’actuació tèrbola d’enganyar l’obrer han estat aquests elements exòtics de la F.A.I. Des de l’adveniment de la República la xacra més gran i dolorosa que hem sofert ha estat aquest extremisme orb, estúpid i repugnant de la F.A.I.
No serem pas nosaltres qui negui el dret de rebel·lia als obrers. Són ells qui porten el món a les mans i els qui fan i desfan totes les coses; són ells els qui tenen dret a tot benestar perquè aquest benestar surt de les seves mans i en lloc del benestar troben totes les privacions, tots els neguits i els dolors, a vegades acompanyats de la fam, i això els dóna dret a totes les rebel·lies.
Però, en tota lluita s’ha de tenir en compte la valor i les possibilitats de l’enemic i, aleshores, cal adoptar la tàctica que es cregui millor i que ofereixi més possibilitats d’èxit.
Callar, durant la Dictadura estúpidament opressora, i baladrejar i tirar bombes pels carrers en ple règim de llibertat, quan hi ha l’absoluta seguretat que la República obre les portes a tots els avançaments socials, si no és propi de malvats és propi d’idiotes. La República, en sí, per a l’obrer no és res; però l’obrer pot fer que la República sigui allò que ell vulgui.
Avui l’obrer encara pateix, encara sent les burxades crues del dolor damunt les seves carns dignificades per aquest dolor i pel treball. Però, quina diferència de patiment! Abans tenia únicament el dolor. Avui té el dolor, però, amb una esperança al davant.
Obrers catalans! Alceu el cor! Hi ha gran nombre d’homes sencers, formals, fornits pel dolor, com nosaltres mateixos, que es preocupen constantment del nostre problema i li cerquen solucions justes. Teniu un Macià, el perseguit pels mateixos que us ametrallaven pels carrers i us aplicaven la llei de fugues; teniu un Pestanya, un Peiró, un Martí Barrera, un Serra i Moret, un Josep Jové i Sarroca i altres i altres que coneixen la tortura de les reixes i el patiment del treball. Seguiu-los! Mentre tingueu aquests homes al davant no temeu per la vostra sort. Els vostres sofriments actuals són nimbats d’una gran esperança que és una seguretat.
No us deixeu enganyar pel cant d’aquestes sirenes estúpides de la F.A.I. que us prometen una felicitat que no poden donar-vos i que us estrangularan entre els seus braços.
Obrers catalans! Seny i esperança, que el món serà vostre!
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) l’11 de març de 1933.