VENT DE MARÇ
Vent de març, bandera blanca
de polsines pel camí,
que fas sondrollar la branca
i l’ajudes a florir.
Vent de març, carícia freda
que ens avives els sentits
i ets un frissament de seda
quan els arbres són florits.
Vent de març! La vinya brota
i insinua la intenció
del vi que omplirà la bota
que somnia en un racó.
Duus les ànsies camperoles
del bon temps que ve suau
i t’emportes les violes
com clapetes de cel blau.
Ara el cirerer somnia
que sent rebrotar la sang
i s’estremeix d’alegria
en veure’s vestit de blanc.
El blat guixona i s’estira
a cada ruixat que fa
i s’alça un poc per si ovira
el bon temps que el farà pa.
Tremola la masovera
que ara traspassa el portal
i en arribar enmig de l’era
el vent li alça el davantal.
La pubilla solitària
té un posat de llanguiment
i mormola una pregària
per si porta amors el vent.
Vent de març, ara insinua
tota cosa la intenció,
car la branca encara és nua,
però esclata el branquilló.
Sobre el camp la masovera
rep del març tot el revolt;
però pressent la primavera
i es sent el pit ple de sol.
Res no hi fa la calabruixa,
ni el tro, ni el ruixat mesquí,
que és el març marçot que ruixa
les violes del camí.
I prepara les poncelles
del roser que riu content,
sota un bellugueig d’estrelles
que tremolen amb el vent.
Cada gota que s’esberla
bellugueja el brot que cruix
i salta com una perla
cada gra de calabruix.
Vent de març, mà que ens atansa
l’alegria floreixent,
batec d’ales d’esperança
cor-oberta com el vent.
Pels camins l’herba menuda
estira un poquet els brins
i els brots de menta i de ruda
s’omplen de caragolins.
Vent de març, joia silvestre
que tens el líric rampell
de fer blincar a la finestra
l’estel del primer clavell.
I fas sentir esgarrifança
al cor de la joventut
i estens núvols d’oblidança
per l’hivern que fuig vençut.
Vent de març, omple’ns les venes
d’inquietuds i de neguits
i porta’ns hores serenes
de sol i de brots florits.
Esbulla’ns ben bé la testa
i esbatana’ns el portal,
que ens arribi la gran festa
d’aquell sol primaveral.
Alça una bandera ardida
de polsines i cançons
i omplena’ns tota la vida
d’un florir d’il·lusions.
Poema guardonat amb el primer accèssit a la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona de 1936. Publicat al diari ‘El Diluvio’ (Barcelona) el 13 de maig de 1936.