TINC SET
L’Univers és petit per la set que jo tinc.
L’immens és reduït dins la meva mirada.
Embriac del no-res, els meus sentits, tots cinc,
devoren l’Univers i volem més amplada.
L’Univers és petit per la set que jo tinc.
Si fos Déu i mirés, sota meu, l’Univers,
en veure’l esquifit, el desfaria,
i llançant un nou “fiat” per la buidor dispers,
el faria tan gran, que, essent Déu, m’hi perdria.
L’Univers és petit per la set que jo tinc.
Es veuen tan petits els estels d’ací estant,
que, si fossin tan grans com a dintre jo els tinc,
només amb quatre o cinc
l’Univers fóra gran.
Per a mi és imperfecta tota la creació
o, potser, és massa gran el desig que jo duc.
Jo miro fit a fit el sol enlluernador,
i em pot fer tancar els ulls, però el cor no esdevé cluc.
La llum que porto dins és una llum tan gran,
que fa que l’infinit sia petit per a mi,
i em fa trobar grandeses i llum enlluernant
en el granet d’arena que trobo pel camí.
Per la set que jo tinc, és petit l’Univers.
De la cosa més xica se’n pot fer un cant immens,
i la cosa més gran pot ser dita en un vers
i el més dens pot ser fort, i el més fort pot ser dens.
Tot l’Univers no emplena la meva voluntat;
la tragèdia més dura per a mi és poca cosa
i, a voltes, m’he enternit i àdhuc he plorat
en veure com s’esfulla, per sempre una rosa.
No ens cal buscar grandeses en les coses més grans.
Aquestes coses grans per a mi són petites,
i un cant de grill pot dur-nos la llum de tots els cants,
i un fogueret de llar, dolceses infinites.
Ara tot l’Univers el veig petit, petit.
El bes de l’estimada és més gran i més lliure.
Contemplant l’Univers, em sento dolorit
i, si penso en un bes, duc un diví somriure.
Tot això és el misteri que nosaltres portem.
El Tot és tan petit, que cap dintre una rosa,
i el Tot de tots els tots, a penes l’albirem.
Però, albirem el Tot en cada cosa.
Publicat al llibre ‘La rel’ (1929).