QUI NO ÉS AMB MI
Amic Vinyes; no hi ha prou llor florit
per a cenyir la vostra testa augusta;
sabeu pastar matèria i esperit
i marcar a cadascú la norma justa.
Heu fet un àngel de bondat
que Déu en l’esperit se li aferra
i amb els ulls fits cap a l’Eternitat
s’entrebanca per terra.
Heu dit aquell seminarista
que va amb la llei de Déu als dits
i l’acusen d’heretge i de purista
i l’omplenen de dubtes i neguits.
Ell només té una ratlla dreturera
que és la ratlla sublim de la bondat;
per ésser bo, no acaba la carrera,
per ésser bo, és sempre un malaurat.
Fa sentir de l’amor els primers glavis
a la Rosaura, ànima de gel
que sols comprèn l’amor que crema els llavis
i ell sols comprèn l’amor de cara al cel.
Per ésser bo, dóna el seu nom al fill
d’un altre home i Rosaura, fill d’amor mentida.
En nom de Déu arrisca tot perill
i es veu burlat de Déu i de la vida.
I aquest bon Àngel és abandonat
àdhuc dels sacerdots que amb ironia
li diuen que en té massa de bondat;
i per bondat troba dolenteria.
I es dóna compte de què, contra seu,
contra la llei divina i contra el bé,
hi té la vida, i els homes, i Déu
i l’Univers sencer.
I dubta de la Mort i de la vida
i del diví i de l’humà,
i pel dubte té l’ànima ferida
i ni creu en la calma d’aquell més enllà.
Amic Vinyes; no hi ha prou llor florit
per a cenyir la vostra testa augusta;
sabeu pastar matèria i esperit
i marcar a cadascú la norma justa.
I feu volar els esperits entre dos blaus,
el blau immens del mar i el del no-res del cel,
i els feu perdre com naus
amb les veles esteses de l’anhel.
I feu baixar dels somnis irreals
i feu veure la vida tal com és,
perquè els creients en els déus immortals
vegin ben clar que no els serveix de res.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 18 de gener de 1929.