QUAN TORNEM A CATALUNYA
Quan tornem a Catalunya
hi tornarem més ardits;
cada pit una bandera
i cada bandera un crit,
un crit que saltarà en l’aire
desplegat a l’infinit.
Les altives serralades
saludaran el matí
traient-se les barretines
d’aquells núvols ponentins.
Quan tornem a Catalunya
tot serà ruta i camí;
s’eixamplaran les collades
com uns grans braços amics;
els rius saltaran depressa
ansiosos d’anar-ho a dir;
els vents teixiran banderes
de boirines dalt dels cims
i tot el cor de la Pàtria
cantarà: “Ja són aquí!”.
Quan tornem a Catalunya
la terra voldrà florir;
si és al cor de la hivernada
res no la podrà impedir;
hi haurà esclats de primavera
en el fons dels cinc sentits,
hi haurà roses de cent fulles
i espines de cent neguits;
hi haurà somriures de mares,
d’esposes i de fadrins
i flors de llàgrimes dolces
de maragdes i robins.
Quan tornem a Catalunya
tremolarà cada cim
del bategar de la Pàtria,
que és el bategar més viu;
cada pit una muntanya
i cada muntanya un pit.
Tots els cims de Catalunya
alçaran el mateix crit:
la bandera catalana
estesa de cim a cim,
relligant les nostres glòries,
les d’avui amb les d’ahir
i l’or i la sang dels avis
tindran brills nous i antics
i l’ànima de la terra
tremolarà en cada pit
amb un “Visca Catalunya!”
que els aires farà estremir.
Publicat a la revista ‘El Poble Català’ (Tolosa de Llenguadoc) el 8 d’octubre de 1944.