L’ETERNA FESTA MAJOR
Si hi ha un ram a cada porta,
paperets groc-verd i blau
i una mà que se’ns emporta
cariciosa en el sarau.
Si el vi roig ens crema als llavis
i el bes prova de sortir
i quan aquest bes acabis
un altre ja en vol florir,
és que ets feliç sense nosa.
Com més gaudeixis millor;
quan l’amor al cos es posa
el cor fa festa major.
Les places engarlandades
com mai les haguessis vist,
amaguen moltes vegades
per llurs racons un cor trist.
Dins de cada ballaruga
pot dansar-hi un desengany,
car l’amor sembla poruga
quan et para algun parany.
Riu-te’n de les coloraines
i els espetecs de claror.
Si la sogra fa becaines
la filla mai diu que no.
Després, si et puny el desfici
no en facis gaire cabal;
tres cops al pit a l’ofici
i et perdonaran el mal.
Un vals lent gronxa la joia
que brunzirà en un galop
i els llavis de cada noia
són copes per beure a glop.
No et cansis que Amor no es cansa
i avui el goig et pertany;
si et deixa gens de recança
l’arrossegaràs tot l’any.
Però si en el ball t’enlluerna
un perfil contra-claror,
qui sap si se’t farà eterna
aquesta Festa Major?
Publicat el 8 de setembre de 1926 a la revista ‘Poble Nou’ (Barcelona). Font: revista ‘El Salí’ (Súria).