LA CANÇÓ
Tinc l’ànima dormida d’un so dolç;
duc l’ànima dins l’ànima d’una subtil musica;
l’ala del so m’acaricia el pols
i la meva ànima es deixonda una mica
i poc a poc reprèn el somni dolç.
Segueix el ritme de la cançó dolça
i ara s’acosta i ara marxa lluny
i torna com un vent que tot ho espolsa
i ànima endins s’esmuny.
I dintre meu batega i riu i plora
i canta i vibra i floreix i es fon
i em porta el goig del món ben a la vora
i en el ritme del cant trobo el ritme del món.
I visc pel cant i ell em farà reviure
car la cançó és Déu omnipotent
que s’encarna, i és un esperit lliure
que viu del ritme alat, eternament.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 17 de maig de 1929.