FRUITA VERDA
Perquè la branca reia gerda
i el fruit brillava de claror,
hem mossegat la fruita verda
i ara en sentim tota l’aspror.
Poble que vius en la incultura
i baladreges constantment,
mai colliràs fruita madura
amb la verdor del pensament.
Surt de la teva tosca dèria
de bellugar-te en turpitud,
car la ignorància és la misèria
i el jou i l’esclavitud.
Pensa bé, i de seguida
podràs allargar la mà;
ara no saps mai la mida
ni com ni quan l’has d’allargar.
La teva força s’esquerda
perquè no hi poses raó;
mossegues la fruita verda
i t’encomanes l’aspror.
Quan t’has de moure no goses,
en tot hi veus l’entrebanc
i els grans destorbs i les noses
els portes tu, dins la sang.
Prepara’t per l’embranzida;
que la ment et guiï el pas
i amb l’empenta decidida
sempre sabràs on vas.
Trenca-ho to, si tens consciència
del que tens de construir.
Si et rebel·les amb demència
el gest no et voldrà obeir.
I, per més que et sembli gerda
la fruita de la il·lusió,
mossegaràs fruita verda
i hauràs de sofrir l’aspror.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 23 de juliol de 1932.