ELOGI DE LA PUNTAIRE
Tu qui cantes i fas puntes
al darrera del balcó
i a la teva veu hi ajuntes
les ardències d’un petó;
tu qui vius sempre ditxosa
a l’embat de joventut
i la cabellera hermosa
se’t desgarba amb lassitud,
descabdella el fil tranquil·la
i fes punta gentilment,
car la vida també fila
i l’amor dura un moment.
Quan la tasca se t’acabi
trenca el fil cloent les dents
com la mort quan obre el llavi
per dir mots magnificents;
i fent punta decidida,
al darrera del balcó,
ves cantant la teva vida
que és l’ardència d’un petó.
Poema publicat a la revista ‘El Pirineu Català’ (15 de març de 1915). Es tracta del primer poema publicat de Salvador Perarnau, posteriorment inclòs en el llibre ‘Cants a la vida’.