DE LA PIPA
Quan em sento el cor trist que m’esgaripa
i el misteri del món l’esperit em consum,
encenc tranquil·lament la meva pipa
i m’ho explica tot, un glop de fum.
La fumerola va pujant enlaire;
ai, il·lusions que us esparraca el vent!
Us fondreu en l’espai abans de gaire:
fum que neixes i mors en un moment.
Per què t’apagues si no tinc cap mist
i pipo inútilment i m’esforço endebades?
Se m’apagà l’amor i em va deixar el cor trist...
Oh, enyor de foc i fum i de besades!...
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 21 de desembre de 1923.