CORPUS CHRISTI
De tanta olor de ginesta
el dia té un color d’or
i un virolament de festa
que penetra al fons del cor.
L’or granat de la planura
brilla ple de pensament;
cada espiga cau madura
d’un desig de Sagrament.
I ara passa l’Hòstia Santa
sobre els camps assolellats;
aquella Hòstia enlluernanta
que, passant, fa blincar els blats.
És l’espiga que es delia
de granar sens tardar pus;
somniava que seria
el Cos Sacre de Jesús.
Un reblec de vent inclina
les espigues cimbrejants
i omplena de llum divina
l’psalmeig dels capellans.
Sota de l’herba menuda
un grill diu una oració
tota humil, interrompuda
com sospirs d’adoració.
Una boira densa, densa,
s’esfuma en l’espai immens
i, mirant-la, hom es pensa
sentir gran olor d’encens.
El sol ponent enlluerna
com una custòdia d’or
que segueix la ruta eterna
dins l’immens que canta a cor.
I el món té una melangia
i un posat d’esllanguiment
del Corpus Sant que finia
nimbejat de sol ponent.
En la glòria vespertina
el crepuscle mort confús
en una rojor divina
com sang pura de Jesús.
I els blatars de la planura
senten un reblec de vent
i l’espiga cau madura
d’un desig de Sagrament.
Publicat al diari ‘El Pla de Bages’ (Manresa) el 14 de juny de 1922.