CANT A LA LLIBERTAT
Llibertat, vol de bandera
que llampegues per l’espai
i menes per la drecera
sense deturar-te mai.
Llibertat, sol que reposes
en el blau de l’esperit
i fas esclatar les roses
en la pau de l’infinit.
Vent que aixeques polsinera
pels camins, enlluernant,
i te’n fas una bandera
per a dur el món endavant.
Saltes per damunt les coses
amb un crit atuïdor
i destrueixes les noses
i als malvats portes la por.
Nua com una donzella
que d’amor fa sospirar
i una gent vil i mesella
no la volen ni mirar.
No els fa nosa la nuesa,
els fa nosa la bondat;
qui té el cor ple de vilesa
no estima la llibertat.
Llibertat, pren una dalla
segadora a dret i a tort;
sortiràs de la batalla
triomfant damunt la mort.
Allibera, oh, allibera
els fills del dolor amargat!
De la pols fes-te’n bandera
i porta el món endavant.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 28 de gener de 1933. Font: revista 'El Salí' (Súria).