A VIC
Amics de ‘Lluita’, el meu cant acarona
el vostre impuls per a redimir l’Ausona.
Assentada vora el Gurri mansoi i escorredís
té l’esperit obscur i malaltís
intoxicat pel frec de la sotana
i dorm i dorm al bell mig de la Plana
somniant sants i verges celestials.
Avui hi arriben aires liberals
que poc a poc li canviaran la vida.
Ausona riu, encara mig dormida
i aixeca el front de cara a tots els vents.
Ciutat amiga, espolsa’t els convents
que al teu esperit han comanat la fosca.
Fins ara has fet la teva vida tosca
amb l’esperit raquític, pobrissó
de la pregària i la meditació
que t’ha fet trista, adusta i eixorca
agenollada sota un Crist que es corca.
Alça’t, Ausona amiga, amb els braços rebels;
del cel, no en vulguis res més que els estels
i la llum clara d’aquest sol real.
No somniïs la pàtria celestial
ni temis ni veneris a Déu ni al Diable.
La teva única veu veritable
és la dels blats que et donen el pa pur
sense consagracions; aquest pa del futur
que empès pel vent de llibertat arriba.
No vulguis viure, ni un jorn més captiva
de les quimeres vils d’un més enllà.
Viu bé l’avui; prepara’t pel demà,
però un demà real, de carn i ossos.
L’esperit vell, caduc, trinxa’l a trossos
i mira si serveix per a fer lladrar algun gos.
Aixeca’t al front de cara les clarors
i ardidament camina.
Ausona amiga, tu ja ets prou divina
i tens prou gràcies i dots i beutats
per desentendre’t de divinitats.
Avant, Ausona nova!... Enrere Ausona antiga!
Vella ciutat quieta; nova ciutat amiga
de les inquietuds humanes del present.
Que el temps t’ompli la falda de xeixa i de forment.
Publicat a la revista ‘Lluita’ (Vic) el 30 de juliol de 1932. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).