A SANT JORDI
Sant de la nostra llibertat futura
curull de roses i de majestat.
Vós que teniu un posat de dolçura
com un abril, a l’entorn, esclatat.
Vós qui sabeu tant d’amor com de gestes
i us presenteu gaiament rialler
i planteu cara davant les tempestes
i bracegeu com un àvid guerrer.
Vós qui teniu la infernal ferotgia
estamordida dessota el coltell
i amb la mirada ens doneu vigoria
i ens empleneu d’entusiasme novell.
Vós qui en la lluita ens doneu més coratge
i una miqueta d’esperit rebel
i ens feu sentir cor endins l’esclavatge
perquè lluitem amb més fe i més anhel.
Vós qui ens heu dat la llegenda preclara
de la donzella i el drac opressor
perquè ens sortís la vergonya a la cara
d’ésser esclaus tremolosos de por.
Feu-nos sentir les afroses cadenes
segant la carn amb vilesa i turment;
que se’ns arborin les sangs dins les venes
i ens sentim forts plantant cara al mal vent.
I Catalunya es va alçant més segura:
vinyes madures li han dat nova sang
però la ferida cruenta perdura
i al mig del cor, encar du un esvoranc.
Oh Catalans! Nostra Pàtria no és nostra,
que encar gemega dins l’esclavitud
i encar duem un estigma en el rostre
del poc que som i lo molt que hem sigut.
Que nostra terra sagrada es recordi
que Déu l’ha feta ben independent
i cada abril passa encara Sant Jordi
trobant-la esclava sofrint i gement.
Sant gloriós...! Hi ha germans que ens traeixen,
però feu que l’hora s’acosti aviat!...
Ara que les roses de sang ja floreixen
deu-nos la rosa de la llibertat!
Publicat al diari ‘El Pla de Bages’ (Manresa) el 23 d’abril de 1921.