A SANT JORDI
Cada any veniu voltat de roses
i cavalcant en cavall blanc;
damunt les úlceres descloses
acaricieu la nostra sang.
Cada any dueu nova frisança
al cor del poble esclavitzat;
brilla en l’espai un colp de llança
que ens portarà la llibertat.
Vós no parleu –Fóra endebades-:
L’inic no escolta les raons.
Sabeu que han d’ésser ensangrentades
les llibertats de les nacions.
Passeu, però, amb una ardidesa
que se’ns emmena en el combat.
No ens falta res per l’escomesa
si vós ens dirigiu l’embat.
Poseu un poc o molt de febre
sobre les urpes dels tirans
i el mal que ells puguin concebre
serà en profit dels catalans.
Enguany tremola una bandera
sobre el Govern de la nació;
que tot inic es faci enrere
i que tremoli l’impostor.
Som a l’abril, i els blats ja espiguen
bellugadissos de gerdors;
els catalans sentim que triguen
a ser madurs pels segadors.
Oh sant guerrer, deu-nos frisança
i enardiment en el combat.
Brilli en l’espai el colp de llança
que ens portarà la llibertat.
Manresa, 22-4-22.
Publicat al diari ‘El Pla de Bages’ (Manresa) el 22 d’abril de 1922.