A POMPEU FABRA
Aspre i ferreny d’altívola figura
duia en la sang la força racial;
enginyer d’idiomes, creà l’arquitectura
del nostre parlar bàrbar amb sentit natural.
Gaudí de l’idioma, pujà en la gran altura
escrutinyant els mots amb enginy genial;
l’un furgava la llengua, l’altre la pedra dura;
els dos duien en l’ànima l’esperit racial.
Tossut en el treball, humil i noble
tenia dins la sang tot l’impuls d’aquest poble
que esberlant roca viva puja al cim del penyal
on planta la senyera com a fita.
Amava tant la llengua amb passió infinita
que, com la Nostra Llengua, també és immortal.
Publicat al setmanari ‘Suria’ (Súria) el 4 de maig de 1968.