A NOSTRA DONA DE LA GUIA
Nostra Dona de la Guia
porta un estel a la mà;
té una mirada tan pia
que ensenya de caminar.
Té les parpelles obertes
resseguint tots els camins
i per les vies desertes
condueix els pelegrins.
En el camí de la vida
hom es perd cada moment;
la nit és entenebrida
i el camí molt rellisquent.
Nostra Dona de la Guia,
feu brillar l’estel guiador;
que la vida i nostra via
se’ns omplenin de claror.
Nostra Dona de la Guia,
beneïu nostra ciutat,
si mai el camí marria,
deu-li nova claredat.
Com una oració infinita,
tortuós ve el Cardener
i besa la vostra Ermita
amb un llarg bes ploraner.
Vós li amansiu la fúria
quan s’aixeca desbordant;
vostre estel en la foscúria
poc a poc el va guiant.
Beneïu nostre anyades
si se us prega ferventment;
allunyeu les maltempsades
i ablaniu l’embat del vent.
Oh les vostres mans divines,
com són plenes de claror!
L’estel clar les torna fines
per tenir Nostre Senyor.
Nostra Dona de la Guia,
beneïu tots els camins;
que la vostra estrella pia
brilli sempre esperit endins.
Manresa, Vetlla de la Festa de la Guia.
Publicat a ‘El Pla de Bages’ (Manresa) el 24 de març de 1922.