ALS HUMILS
Feu que els humils vinguin a mi
que sóc humil i pobre
i amb ells vull compartir
el poc o molt que em sobra.
Que prenguin tot el meu cor
i els sentiments que hi floreixen;
el cor és millor que l’or
per consolar els que pateixen.
Els que sou fills del dolor
que us recargola les venes
veniu a mi, sense por,
i unirem les nostres penes.
Juntarem el pas i el cor
i anirem de cara al dia;
penseu que de la dissort
en neix –sempre!- l’alegria.
Les angoixes i els neguits,
els turments i les ploralles
així que es troben units
van esdevenint rialles.
Veniu els que cor endins
porteu la dura càrrega
que us aixafa pels camins
i us torna la vida amarga.
En la vostra humilitat
hi ha la gràcia encisadora
de la bona voluntat.
Humils, veniu a ma vora!
Jo sé que us en tornareu
amb més cor perquè me’n sobra
i els humils m’estimareu
perquè sóc humil i pobre.
Publicat a la revista ‘La Campana de Gràcia’ (Barcelona) el 13 de maig de 1933.