ORACIÓ INICIAL
Adorem el principi i la fi de les coses
i el seu etern recomençament.
Terra, fes fruir! Roser, fes roses!
Teixeix idees, pensament!
Que tot surti del tot i tota cosa,
sense saber d’on ve ni a on va;
es faci mort on la vida reposa
i es faci vida d’on la mort naixerà.
Caprici o norma, car és igual. La rosa
en el seu si pregon
ja sap què és, com ho sap tota cosa,
car les coses són com són i el que són.
El tot és tot: començament i fita.
Ara jo invoco el començament
ple d’esperança infinita
per arribar a l’acabament
perquè l’acabament no sigui fita,
sinó començament.
Publicat al llibre pòstum 'Oracions' (1973)