ORACIÓ A LA TERRA
La Terra és Déu. Viu tota sola
i és mare de tot quant en ella hi ha.
És carn i sang que s’agombola
i es torna home i pa.
Home i pa per a l’home. Quin miracle!
El pa és per a tu i per a mi; la Terra per a tots.
Escolta el verb d’oracle
que diu la Terra al cap dels brots.
La Terra parla donant flors i fruita,
i la fruita i les flors vénen i van.
No para mai l’eterna lluita
d’occir i crear. La Terra és Déu triomfant.
On vols anar que la Terra no et trobi?
Ella ho té tot present,
i el menyspreu i l’oprobi,
ni menys el sent.
El mortal que passa per ella
creient en altres sers divins,
mentre creu i espera en sa creença bella,
la mare Terra se l’enduu Terra endins.
I el tornarà fet home o planta.
Cos! Només Cos! Car sense Cos no es viu.
La branca ve del tronc i s’ageganta,
Però caurà per Terra l’arbre més altiu.
Els temples i els palaus d’amples arcades
són de Terra i per Terra aniran
i els tornaran a aixecar set vegades
i set vegades més a Terra tornaran.
Els sants i les imatges religioses,
representin o no déus immortals,
cauran per Terra confoses.
Damunt la Terra tot altre Déu és fals.
Oh, Terra! Jo t’adoro. Ets bonica,
immensa, eterna, creadora sens repòs,
i t’has desprès una mica
de tu mateixa per a fer el meu cos
Dóna’m pa per la carn, vi per les venes
i els camins clars i bells;
una amor per a compartir-hi goigs i penes
i a la finestra un gerro de clavells.
Una vida ben clara, ben humana,
vida de carn i os
que un hom te la demana
amb el cos, perquè és de Terra el cos.
Oh, Terra, omnipotent i creadora,
mare del pa, de l’home i dels destins!
Jo t’ofereixo el cos perquè, quan sigui l’hora,
el portis per a sempre cor endins.
Publicat al llibre ‘La rel’ (1929).