ÒDENA, TERRA DE GUIX I CIMENT
Òdena, terra de guix i de ciment,
esvoranc de les pedreres
a la vora del torrent.
Canyes de cançons lleugeres
que s’encomanen al vent
i cimbregen juganeres
la seva verdor lluent
sota les clarors primeres.
El temple dalt un pujol
alça la testa, tot sol
com un guaita que vigila.
A la nit abasta estels
i somnia dolls d’anhels
mentre veu créixer la vila.
Poema escrit l’any 1936. Actualment es troba emmarcat al saló de plens de l’Ajuntament d’Òdena. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).