MIMOSA, FLOR DE FEBRER
A la meva esposa Benvinguda Coll de Perarnau, Reina de la festa.
Mimosa, flor de febrer
borrissol d’or de casulla,
que arribes quan l’ametller
silenciosament s’esfulla.
Mimosa, flor de febrer,
d’un groc de noia malalta
que saps que el bon temps que ve
no t’ha de besar la galta.
Tu que duus el goig intern
que et puja per dins la soca
i el llavi fi de l’hivern
per tes branques l’esbadoca.
Tu que mires al voltant
i perquè no et trobis sola
contemples com va esclatant
alguna que altra viola.
Mimosa, tu que presums
d’haver estat la flor primera
i d’aguantar en l’aire els llums
que encengué la Candelera.
Tu que a les nits hivernals
t’estires i et desdelites
per haver els estels més alts
que se’t tornen flors petites.
I, a voltes, has somiat,
voltada de boires blanques,
que portes la immensitat
pengim-penjam per les branques.
Estarrufa un poc el cor,
tu que ets flor estarrufada
dient que l’hivern s’ha mort
amb la darrera gebrada.
I digues que el bes del sol
que les branques t’estremia
se t’ha tornat borrissol
florit de tanta alegria.
Mimosa, finor de gel
i besada tebiona
d’un sol de color de mel
que les branques t’acarona.
Encomana’ns la finor
i la teva polidesa
tu que, essent flor de fredor,
ets caliu i flama encesa.
Mimosa, flor de febrer,
que veus amb l’ànima eixuta
sota la flor d’ametller
una ametlla diminuta.
I et marceixes poc a poc
en veure que el març s’acosta
i se’t fon el color groc
com se fon l’or de la posta.
Mimosa, flor de febrer,
que tens tan curta la vida
que, en pensar en el mes que ve,
t’esflores esporuguida.
Si ens esfullessis del cor
l’hivern de gebre i boirina,
d’entre les flors del record,
fores la flor més divina.
Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona (1935). Publicat al llibre 'Caps de brot' (1966).