Salvador Perarnau, poeta de Súria

MAR NOSTRA

Amunt els cors, la mar ja dansa
i en les onades de la mar
hi ha un esperit fort que avança
i duu l’esperança d’horitzons enllà.

El mar és blau, ben blau, ben blau,
color de cel i platja eterna,
mar blau en pau,
mar blau en lluita de sol que enlluerna!

Les onades són braços d’infinit
que s’estrenyen les mans i fan la dansa,
i a dintre porten un neguit
i una esperança que avança.

El mar és una dansa de camins
sense camí i sense passos,
els mariners en saben els destins
duent el mar i el cel dintre els seus braços.

I el mar dansa que dansa,
eterna lluita, etern neguit,
color de cel i d’esperança
sempre de cara a l’infinit.

Salut, oh mar, que et portem cor endins!
Encomana'ns la teva embranzida,
fes que amb camins o bé sense camins
avancem en la vida.

Dansa d’amor que ens ensenya l’onada,
dansa de braços estesos, triomfants,
oberts per l’abraçada
a punt per dir-nos sempre més germans.

 

Lletra de Salvador Perarnau. Música d'Isidre Molas.

Font: web 'Portal Sardanista' de la Confederació Sardanista de Catalunya.

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 12-05-2021 18:22