MAIG 1938
I
Maig de rosa i llessamí,
de menta i de clavellina
i un rossinyol que sap dir
brots de llum i en fa joguina.
La rosa té un color fi
d’una rojor purpurina
com un llavi de carmí
que no sap quin bes declina.
El rossinyol fila llum,
melodies de perfum
i gerdes verdors pregones.
El Maig escampa un ruixat
de roses per a corones
per als morts en el combat.
II
Maig de rosa i de cirera,
de maduixa i albercoc,
del color de la bandera
groc de l’or i roig de foc.
Maig de boca llaminera
que ja albira el fruit que és groc.
Un petó cada cirera,
un somriure d’albercoc.
El matí té les dents fines
de les serres amb boirines
que preparen el ruixat
i l’arc iris de bonança,
llum de flors i d’aigua mansa
per als morts en el combat.
III
Maig fi de vols d’oreneta
i drings d’or de rossinyol,
bec gris de pardal que enceta
la fruita fins al pinyol.
Maig que duus la cara neta
d’un raig de “plou i fa sol”,
però tens una sageta
enverinada de dol.
Que ho és de bella la terra
si no fos aquesta guerra
que ens deixa el cor llatzerat!
Maig de finors exquisides,
emplena el món de florides
per als morts en el combat.
Publicat al llibre ‘Poesia de guerra' (1938), editat pels Serveis de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).