MAIG
El sol s’ha tornat cireres
-cascavells de l’oratjol-
pengim penjam rialleres
com vius terrossets de sol.
El rossinyol arreplega
l’or del sol i l’or florit
de cada flor temorega,
i dringa or tota la nit.
No sentiu l’esgarrifança
de dolcesa dins la sang?
És el maig que ja s’atança,
és l’amor que somriu franc.
S’ha ficat en cada cosa
i vigila des de dins,
té un ull en cada rosa
i omple d’ulls tots els jardins.
Portarem del braç l’amiga
i el maig ens riurà més bell.
Mireu com grana l’espiga
amb desig de pa novell!
Si el roser s’ha encès de flames,
el cirerer s’ha estremit
i li pengen de les rames
tots els estels de la nit.
Només cal que en la florida
sapiguem fer batre el pols
i emplenar la nostra vida
de l’amor que és el maig dolç.
I per quiscuna cirera
que menjarem del penjoll,
sentirem la regalera
d’or i sol dintre del coll.
I si a cas la fruita encesa
ens comana el seu delit,
beneïu la jovenesa
que duu el maig a dintre el pit.
Publicat a la revista ‘L’Esquella de la Torratxa’ (Barcelona) el 3 de maig de 1929. Font: revista ‘El Salí’ (Súria).