LA XAVA DE SANTS
Sóc filla de Sants,
duc les males sangs
duc les males sangs
i les tares
de la llibertat
que m'havien dat
de la llibertat
que m'havien dat
els meus pares.
Pels carrers estrets
amb quatre vailets
ja sentia
amb quatre vailets
ja sentia
com si dintre meu
se'm bellugués
se'm bellugués
l'instint dels carrers.
Quan vaig ser capaç
de ser un esquerràs
a tota hora,
em varen fer ser
de ser un esquerràs
a tota hora,
em varen fer ser
filla de teler,
teixidora.
La fàbrica a mi
em va fer sentir
vanitosa,
perquè el meu tipet
em va fer sentir
vanitosa,
perquè el meu tipet
tan ufanós
era el més vistós.
era el més vistós.
Un pinta de caliquenyo
i gorra de tort,
que mirava un xiquet guenyo,
va ser ma sort.
i gorra de tort,
que mirava un xiquet guenyo,
va ser ma sort.
Vaig fruir la vida
per primer cop,
com una ferida
que em duia a prop
la disbauxa.
com una ferida
que em duia a prop
la disbauxa.
Al darrere les carenes
d'un envelat
fou la causa de mes penes
molt de bon grat.
d'un envelat
fou la causa de mes penes
molt de bon grat.
Després, com les altres,
vinga a patir,
vaig anar com totes
pel mal camí
per sofrir.
vinga a patir,
vaig anar com totes
pel mal camí
per sofrir.
Lletra de Francesc Madrid i Salvador Perarnau. Música de Llorenç Torres, ‘Demon’.